França

De Wikcionariu
Mira tamién: franca

Catalán[editar]

Pronunciación y silabación: catalán oriental [ ˈfɾan.sə ]; catalán occidental [ ˈfɾan.sa ]

(rexistru)

Nome propiu[editar]

singular femenín «França»

  1. (Topónimu) Francia.

Pallabres rellacionaes[editar]

Referencies[editar]

  • Diccionari de la llengua catalana; Institut d'Estudis Catalans, 2ª edición, 2007. ISBN: 978-84-297-5977-8. Versión on-line. OBSERVACIÓN: Dientro de la entrada de «francès».
  • Diccionari normatiu valencià; Acadèmia Valenciana de la Llengua. Consulta on-line. OBSERVACIÓN: Dientro de la entrada de «francés».
  • «ésAdir», portal llingüísticu de la Corporación Catalana de Medios Audiovisuales; páxina web.

Occitanu[editar]

Pronunciación y silabación: [ ˈfɾan.so ]

Nome propiu[editar]

singular femenín «França»

  1. (Topónimu) Francia.

Pallabres rellacionaes[editar]


Portugués[editar]

Pronunciación y silabación: [ ˈfɾɐ̃.sɐ ]

Nome propiu[editar]

singular femenín «França»

  1. (Topónimu) Francia.

Pallabres rellacionaes[editar]