Francia

De Wikcionariu
Mira tamién: francia, francía, Fráncia

Asturianu[editar]

Llocalización de Francia.

Pronunciación y silabación: [ ˈfɾa(ŋ)n.θja ]

Nome propiu[editar]

singular femenín «Francia»

  1. (Topónimu) País européu occidental, que llenden España, Andorra, Mónaco, Italia, Suiza, Alemaña, Luxemburgu y Bélxica, siendo la so capital París.

Pallabres derivaes[editar]

Pallabres rellacionaes[editar]

Traducciones y equivalencies[editar]

Consulta na Wikipedia l'artículu tocante a «Francia».

Referencies[editar]

  • Diccionariu de la Llingua Asturiana; Academia de la Llingua Asturiana, 2000, Uviéu; ISBN: 84-8168-208-X. Versión on-line. OBSERVACIÓN: Dientro la entrada de «francés» y d'otres.
  • Cartafueyos normativos. Nomes de los países del mundu y de les sos capitales y xentilicios; Academia de la Llingua Asturiana, 2010, Uviéu; ISBN: 978-84-8168-500-8.


Aragonés[editar]

Pronunciación y silabación: [ ˈfɾan.θja ]

Nome propiu[editar]

singular femenín «Francia»

  1. (Topónimu) Francia.

Otres formes[editar]

Pallabres rellacionaes[editar]


Español[editar]

Pronunciación y silabación: non seseante [ ˈfɾan.θja ]; seseante [ ˈfɾan.sja ]

Nome propiu[editar]

singular femenín «Francia»

  1. (Topónimu) Francia.

Pallabres rellacionaes[editar]


Gallegu[editar]

Pronunciación y silabación: [ ˈfɾan.θja ]; seseante [ ˈfɾan.sja ]

Nome propiu[editar]

singular femenín «Francia»

  1. (Topónimu) Francia.

Pallabres rellacionaes[editar]


Italianu[editar]

Pronunciación y silabación: [ ˈfran.t͡ʃa ]

Nome propiu[editar]

singular femenín «Francia»

  1. (Topónimu) Francia.

Pallabres rellacionaes[editar]