boca
De Uiccionariu
Tabla de conteníos |
Asturianu [editar]
Pronunciación y silabación: [ 'bo.ka ] AFI
Etimoloxía: Del llatín bucca.
Nome común [editar]
femenín singular boca; plural boques
- (Anatomía) Abertura na cara pela qu'un humanu o un animal inxer l'alimentu, y la cavidá que forma.
- (Coloquial) El conxuntu de dientes, el dentame.
- (Zooloxía) Les estremidaes de pinza de los crustáceos.
- Entrada o salida d'un sitiu.
- Zarraren per dos hores la boca de metro de Plaza Urquinaona por una avería nos tornos.
- (Xeografía) Parte final d'un ríu onde s'axunta col mar.
- L'Arena ye la villa que ta na boca del Nalón.
- Abertura d'un oxetu, que sirve pa vacialu o enllenalu.
- Tapa la boca la botella depués d'enllenala.
- Sabor que dexa una comida o una bebida.
Pallabres rellacionaes
Traducciones
«boca»: abertura na cara
|
«boca»: parte final d'un ríu
|
Español [editar]
Pronunciación y silabación: [ 'bo.ka ] AFI
Etimoloxía: Del llatín bucca.
Nome común [editar]
femenín singular boca; plural bocas
- (Anatomía) Boca.