diente

De Wikcionariu

Asturianu[editar]

Dientes (1, 2).
Dientes d'un ayu.

Pronunciación y silabación: [ ˈdje(ŋ)n.te ]
Etimoloxía: Del llatín dens, dentis.

Sustantivu[editar]

masculín singular diente; plural dientes

  1. (Anatomía) Güesu pequeñu esterior cubiertu d'esmalte, encaxáu na calláxina y que sirve pa cortar, esgarrar y mazcar los alimentos y pa morder.
  2. (Anatomía) El güesu pequeñu esterior cubiertu d'esmalte del quexal que ta na parte delantera.
  3. (Botánica), (Gastronomía) Caún de los granos que formen una cabeza d'ayu.

Sinónimos

Pallabres rellacionaes

Pallabres derivaes

Llocuciones

Traducciones y equivalencies[editar]

Referencies[editar]

  • Diccionariu de la Llingua Asturiana; Academia de la Llingua Asturiana, 2000, Uviéu; ISBN: 84-8168-208-X. Versión on-line.


Español[editar]

Pronunciación y silabación: [ ˈdjen.te ]

Sustantivu[editar]

masculín singular diente; plural dientes

  1. (Anatomía) Diente.