reutu

De Wikcionariu

Asturianu[editar]

En rosáu, el reutu nel aparatu dixestivu.

Pronunciación y silabación: [ ˈrew.tu ]

Sustantivu[editar]

masculín singular reutu; plural reutos

  1. (Anatomía) Parte final del intestín gordu, que sigue al colon y termina nel cursu.

Otres formes

Pallabres rellacionaes

Traducciones y equivalencies[editar]

Axetivu[editar]

singular masculín reutu, femenín reuta, neutru reuto; plural masculín reutos, femenín reutes

  1. Que tien la forma que sigue'l camín más curtiu ente dos puntos, ensin inclinase, nin torcese, nin cambiar de dirección.
    Como nun usó una regla, la llinia que dibuxó nun quedó reuta.
  2. Que sigue'l camín ensin esviase.
    Pa llegar a la catedral, siguíi reutos esta cai y al final vais topala.
  3. Que ye vertical, ensin inclinase nin esviase pa escontra nengún llau.
    Esta parede nun ta reuta, va inclinándose hacia afuera no alto; Siénta bien reutu na siella, que depués vas quexate de que te duel el llombu.
  4. Que va a un puntu, a un sitiu ensin parase, ensin posar.
    Lleguemos tan rápido porque viniemos reutos pa la fiesta.
  5. Que tien una conducta seria, xusta, ensin taches.
    El mio güelu foi un señor mui reutu, nunca nun se-y sintió dicir una mentira.
  6. Relativo al significáu primeru y ensin interpretaciones d'una pallabra, d'una espresión, d'una norma, d'una llei.
    Con una interpretación reuta d'esta norma, habíes pagar tu la reparación.

Otres formes

Sinónimos

Llocuciones

Traducciones y equivalencies[editar]

Referencies[editar]

  • Diccionariu de la Llingua Asturiana; Academia de la Llingua Asturiana, 2000, Uviéu; ISBN: 84-8168-208-X. Versión on-line.