ser

De Wikcionariu

Asturianu[editar]

Pronunciación y silabación: [ ˈseɾ ]

Sustantivu[editar]

masculín singular ser; plural seres

  1. Manera de ser, de comportase.
  2. Realidá material, cosa qu'esiste.
  3. Estáu o situación afayadizos.

Sinónimos[editar]

Verbu[editar]

  1. Verbu copulativu que marca la esistencia, les cualidaes, el resultáu de daqué o daquién.

Sinónimos[editar]

Conxugación[editar]

Traducciones y equivalencies[editar]

Referencies[editar]

  • Diccionariu de la Llingua Asturiana; Academia de la Llingua Asturiana, 2000, Uviéu; ISBN: 84-8168-208-X. Versión on-line.

Catalán[editar]

Pronunciación y silabación: [ ˈse ], valencianu [ ˈseɾ ]

(rexistru)

Verbu[editar]

  1. Ser.

Otres formes[editar]

Conxugación[editar]

Referencies[editar]

  • Diccionari de la llengua catalana; Institut d'Estudis Catalans, 2ª edición, 2007. ISBN: 978-84-297-5977-8. Versión on-line.
  • Diccionari normatiu valencià; Acadèmia Valenciana de la Llengua. Consulta on-line.


Español[editar]

Pronunciación y silabación: [ ˈseɾ ]

Verbu[editar]

  1. Ser.

Conxugación[editar]

Referencies[editar]

  • Diccionario de la Real Academia Española; Real Academia Española, 2014, 23ª edición ISBN: 9788467041897. Versión on-line.


Gallegu[editar]

Pronunciación y silabación: [ ˈseɾ ]

Verbu[editar]

  1. Ser.

Conxugación[editar]

Forma de verbu[editar]

  1. Primer persona singular del infinitivu personal de ser.
  2. Tercer persona singular del infinitivu personal de ser.


Mirandés[editar]

Pronunciación y silabación: [ ˈs̺eɾ ]

Verbu[editar]

  1. Ser.

Portugués[editar]

Pronunciación y silabación: [ ˈseɾ ]

Verbu[editar]

  1. Ser.

Conxugación[editar]

Forma de verbu[editar]

  1. Primer persona singular del infinitivu personal de ser.
  2. Tercer persona singular del infinitivu personal de ser.