xermanu

De Wikcionariu

Asturianu[editar]

Pronunciación y silabación: [ ʃeɾˈma.nu ]

(rexistru)

Etimoloxía: Del llatín germanus.

Sustantivu[editar]

singular masculín xermanu, femenín xermana; plural masculín xermanos, femenín xermanes

  1. (Parentescu) raro Hermanu, persona cola que se tien el mesmu , la mesma ma, o dambos.
  2. (Xentiliciu) Habitante de l'antigua rexón centroeuropea de Xermania.
  3. (Xentiliciu) Persona que pertenez a dalgún de los pueblos orixinaos na antigua rexón centroeuropea de Xermania.
  4. (Xentiliciu) figuradamente Alemán, habitante d'Alemaña.

Sinónimos[editar]

Traducciones y equivalencies[editar]

Axetivu[editar]

singular masculín xermanu, femenín xermana, neutru xermano; plural masculín xermanos, femenín xermanes

  1. (Xentiliciu) Relativo a l'antigua Xermania.
  2. (Xentiliciu) Relativo a cualquiera de los pueblos orixinaos na antigua Xermania.
  3. (Xentiliciu) figuradamente Alemán, relativo a Alemaña.

Sinónimos[editar]

Traducciones y equivalencies[editar]

Referencies[editar]

  • Diccionariu de la Llingua Asturiana; Academia de la Llingua Asturiana, 2000, Uviéu; ISBN: 84-8168-208-X. Versión on-line.