el

De Wikcionariu
Mira tamién: él

Asturianu[editar]

Pronunciación y silabación: [ el ], [ l ]
Etimoloxía: Del llatín illum.

Artículu[editar]

singular masculín el (apostr. l'/'l), femenín la (apostr. l'), neutru lo; plural masculín los, femenín les

  1. Artículu, qu'acompaña'l sustantivu entendiendo que ye conocíu.
  2. Usáu con un axetivu, verbu, o cualquier otra pallabra, sirve pa sustantivizalu.

Traducciones y equivalencies[editar]

Catalán[editar]

Pronunciación y silabación: [ əɫ ]

Artículu[editar]

singular masculín el (apostr. l'), femenín la (apostr. l'); plural masculín els, femenín les

  1. El, artículu.

Variantes dialeutales

Pallabres rellacionaes

Pronome[editar]

singular masculín el (apostr. l'; pospuestu lo, apostr. 'l), femenín la (apostr. l'); plural masculín els (pospuestu los, apostr. 'ls), femenín les

  1. Lu, clíticu de complementu direutu pa la tercer persona.


Español[editar]

Pronunciación y silabación: [ el ]

Artículu[editar]

singular masculín el, femenín la, neutru lo; plural masculín los, femenín las

  1. El, artículu.


Gallegu[editar]

Pronunciación y silabación: [ ˈel ]

Pronome[editar]

singular masculín el, femenín ela; plural masculín eles, femenín elas

  1. Él, pronome pa la tercer persona singular masculina.


Mirandés[editar]

Pronunciación y silabación: [ ˈɛɫ ]

Pronome[editar]

singular masculín el, femenín eilha; plural masculín eilhes, femenín eilhas

  1. Él, pronome pa la tercer persona singular masculina.

Referencies[editar]

  • Convenção Ortográfica da Língua Mirandesa, Câmara Municipal de Miranda do Douro & Centro de Linguística da Universidade de Lisboa, 1999. Consulta PDF on-line.

Rumanu[editar]

Pronunciación y silabación: [ ˈjel ]

Pronome[editar]

singular masculín el, femenín ea; plural masculín ei, femenín ele

  1. Él, pronome pa la tercer persona singular masculina.


Turcu[editar]

Sustantivu[editar]

  1. (Anatomía) Mano.