sol

De Wikcionariu
Mira tamién: sòl, Sol

Asturianu[editar]

Sustantivu (1)[editar]

El sol al atardecerín.

Pronunciación y silabación: [ ˈsol ]
Etimoloxía: Del llatín sol.


masculín singular sol; plural soles

  1. (Astronomía) Estrella al rodiu de la que xira'l planeta Tierra, y centru del nuesu sistema solar.
  2. (Astronomía) Cualquier estrella que tengan un o dellos planetes xirando al rodiu d'ella.
  3. Lluz y calor que produz l'astru al rodiu del que xira'l planeta Tierra.
  4. Persona o cosa bona, que merez apreciu.

Pallabres rellacionaes

Traducciones y equivalencies[editar]

Sustantivu (2)[editar]

Pronunciación y silabación: [ ˈsol ]
Etimoloxía: De la pallabra llatina solve, primer pallabra del versu quintu del himnu medieval Ut queant laxis, d'onde'l solféu foi basáu darréu que los sos versos entamen por cada nota de la escala musical socesivamente..


masculín singular sol; plural soles

  1. (Música) Quinta nota musical.

Pallabres rellacionaes

Traducciones y equivalencies[editar]

Sustantivu (3)[editar]

Moneda d'1 sol de 1889.

Pronunciación y silabación: [ ˈsol ]
Etimoloxía: Del español sol.


masculín singular sol; plural soles

  1. (Numismática) Moneda del Perú.

Pallabres rellacionaes

Traducciones y equivalencies[editar]

Contraición[editar]

Pronunciación y silabación: [ sol ]


  1. Xuntura de la preposición «so» col artículu «el».

Pallabres rellacionaes


Catalán[editar]

Pronunciación y silabación: [ ˈsɔɫ ]

Homófonu: sòl

Sustantivu[editar]

masculín singular sol; plural sols

  1. (Astronomía) Sol (la estrella de la Tierra).
  2. (Astronomía) Sol, estrella a la que-y xiren planetes.
  3. Sol, llume y calor.

Otres formes

Español[editar]

Pronunciación y silabación: [ ˈsol ]

Sustantivu (1)[editar]

masculín singular sol; plural soles

  1. (Astronomía) Sol (la estrella de la Tierra).
  2. (Astronomía) Sol, estrella a la que-y xiren planetes.
  3. Sol, llume y calor.

Otres formes

Sustantivu (2)[editar]

masculín singular sol; plural soles

  1. (Música) Sol (nota musical).

Sustantivu (3)[editar]

masculín singular sol; plural soles

  1. (Numismática) Sol (moneda).


Gallegu[editar]

Pronunciación y silabación: [ ˈsol ] ([ ˈsɔl ])

Sustantivu[editar]

masculín singular sol; plural soles

  1. (Astronomía) Sol, estrella a la que-y xiren planetes.
  2. Sol, llume y calor.

Pallabres derivaes

Portugués[editar]

Pronunciación y silabación: portugués européu [ ˈsɔɫ ]; portugués brasilanu [ ˈsɔw ]

Sustantivu[editar]

masculín singular sol; plural sóis

  1. (Astronomía) Sol (la estrella de la Tierra).
  2. (Astronomía) Sol, estrella a la que-y xiren planetes.
  3. Sol, llume y calor.

Otres formes