Saltar al conteníu

alfaya

De Wikcionariu

Asturianu

[editar]
El personaxe de Bianca Castafiore, de Les aventures de Tintín, amosando delles alfayes.
Diferentes alfayes de llabranza.

Pronunciación

[editar]
  • [ alˈfa.ʝa ]
(rexistru)

Etimoloxía

[editar]
  • Del árabe *alḥajah, mesmos significaos. Compárese col aragonés «alfaya» y col gallegu y col portugués «alfaia», amás de col español «alhaja».

Sustantivu

[editar]

femenín singular alfaya; plural alfayes

  1. (Xoyería) Adornu personal fechu de metales o piedres precioses.
  2. (Agricultura) Ferramienta pa trabayar la tierra.

Sinónimos[editar]

Traducciones y equivalencies

[editar]

Referencies

[editar]
  • Diccionariu de la Llingua Asturiana; Academia de la Llingua Asturiana, 2000, Uviéu; ISBN: 84-8168-208-X. Versión on-line.
  • Diccionario General de la Lengua Asturiana; Xosé Lluis García Arias, Editorial Prensa Asturiana, 2002-2004, Uviéu; ISBN: 84-87730-86-8. Versión on-line.
  • Diccionariu Etimolóxicu de la Llingua Asturiana; Xosé Lluis García Arias, Universidá d'Uviéu & Academia de la Llingua Asturiana, 2017-2021, Uviéu; ISBN: 978-84-17445-18-8.

Aragonés

[editar]

Pronunciación

[editar]
  • [ alˈfa.ʝa ]

Sustantivu

[editar]

femenín singular alfaya; plural alfayas

  1. (Xoyería) Alfaya, xoya.

Sinónimos[editar]

Referencies

[editar]
  • Aragonario. Diccionario castellano/aragonés; Proyecto LINGUATEC & Gobierno de Aragón. Páxina web.
  • Diccionario aragonés-castellano-catalán. Estudio de Filología Aragonesa, Edacar nº 14, Edicions Dichitals de l'Academia de l'Aragonés, Zaragoza, 2024. ISSN 1988-8139. Ochobre de 2024. Consulta PDF on-line.