Saltar al conteníu

arguyu

De Wikcionariu

Asturianu

[editar]

Pronunciación

[editar]
  • [ aɾˈɣu.ʝu ]

Etimoloxía

[editar]
  • Del llatín argutulus.

Sustantivu

[editar]

masculín singular arguyu; plural arguyos

  1. Sentimientu de prestu polos llogros, capacidaes o méritos propios o por daqué no qu'una persona se siente referida.
    Agora sí que puedo dicir con arguyu que soi una muyer adulta feliz ya independiente.

Sinónimos[editar]

Traducciones y equivalencies

[editar]

Referencies

[editar]
  • Diccionariu de la Llingua Asturiana; Academia de la Llingua Asturiana, 2000, Uviéu; ISBN: 84-8168-208-X. Versión on-line.
  • Diccionariu Etimolóxicu de la Llingua Asturiana; Xosé Lluis García Arias, Universidá d'Uviéu & Academia de la Llingua Asturiana, 2017-2021, Uviéu; ISBN: 978-84-17445-18-8.