Saltar al conteníu

celta

De Wikcionariu

Asturianu

[editar]
Territorios europeos onde se faló (o aínda se fala) dalguna forma de celta.

Pronunciación

[editar]
  • [ ˈθel.ta ]
(rexistru)

Sustantivu

[editar]

masculín singular celta ensin plural

  1. (Llingüística) Llingua o grupu llingüísticu indoeuropéu de l'antigüedá que se faló nel centru d'Europa y s'espardió pa escontra les islles britániques, onde entá se falen llingües derivaes d'ello, como l'irlandés, l'escocés, el manés, el galés, el córnicu y el bretón (ésta en Francia).

Términos rellacionaos[editar]

Traducciones y equivalencies

[editar]

Axetivu

[editar]

singular masculín y femenín celta ; plural masculín y femenín celtes

  1. (Llingüística) Relativo a la llingua o grupu llingüísticu indoeuropéu de l'antigüedá que se faló nel centru d'Europa y s'espardío pa escontra les islles britániques, onde entá se falen llingües derivaes d'ello, como l'irlandés, l'escocés, el manés, el galés, el córnicu y el bretón (ésta en Francia).

Sinónimos[editar]

Términos rellacionaos[editar]

Traducciones y equivalencies

[editar]

Referencies

[editar]
  • Diccionariu de la Llingua Asturiana; Academia de la Llingua Asturiana, 2000, Uviéu; ISBN: 84-8168-208-X. Versión on-line.