Saltar al conteníu

ceta

De Wikcionariu

Asturianu

[editar]
Manera d'escribir la ceta.

Pronunciación

[editar]
  • [ ˈθe.ta ]
(rexistru)
Homófonu: zeta

Sustantivu

[editar]

femenín singular ceta; plural cetes

  1. (Escritura) Nome de la ventena séptima, y cabera, lletra del alfabetu llatín asturianu, representada por z.

Otres formes[editar]

Sinónimos[editar]

Traducciones y equivalencies

[editar]

Referencies

[editar]
  • Diccionariu de la Llingua Asturiana; Academia de la Llingua Asturiana, 2000, Uviéu; ISBN: 84-8168-208-X. Versión on-line.
  • Diccionariu de consultes llingüístiques del asturianu, Ramón d'Andrés Díaz, Ediciones Trabe, 2021, Uviéu; ISBN: 978-84-18286-55-1. Páx.: 429, na entrada "[nomes de les lletres]".

Español

[editar]

Pronunciación

[editar]
  • non seseante [ ˈθe.ta ], seseante [ ˈse.ta ]

Sustantivu

[editar]

femenín singular ceta; plural cetas

  1. (Escritura) desfasáu Ceta, zeta (nome de lletra llatina).

Otres formes[editar]

Referencies

[editar]
  • Ortografía de la lengua española; Real Academia Española & Asociación de Academias de la Lengua Española, 2010, ISBN: 978-84-670-3426-4.
  • Diccionario panhispánico de dudas. Edición ampliada y actualizada; Real Academia Española & Asociación de Academias de la Lengua Española, 2025, Penguin Random House Grupo Editorial, S.A.U.; ISBN: 978-84-306-2767-7. Versión on-line.


Gallegu

[editar]

Pronunciación

[editar]
  • [ ˈθe.ta ], seseante [ ˈse.ta ]

Sustantivu

[editar]

masculín singular ceta; plural cetas

  1. (Escritura) Ceta, zeta (nome de lletra llatina).

Otres formes[editar]

Referencies

[editar]
  • Dicionario da Real Academia Galega; Real Academia Galega. Consulta on-line.
  • DIGALEGO. Dicionario de galego; Xunta de Galicia & Ir Indo Edicións, S.L., 2004-2013. Consulta on-line.