ceta
Apariencia
Asturianu
[editar]
Pronunciación
[editar]- [ ˈθe.ta ]
Sustantivu
[editar]femenín singular ceta; plural cetes
- (Escritura) Nome de la ventena séptima, y cabera, lletra del alfabetu llatín asturianu, representada por z.
Otres formes[editar]
Sinónimos[editar]
Traducciones y equivalencies
[editar]Referencies
[editar]- Diccionariu de la Llingua Asturiana; Academia de la Llingua Asturiana, 2000, Uviéu; ISBN: 84-8168-208-X. Versión on-line.
- Diccionariu de consultes llingüístiques del asturianu, Ramón d'Andrés Díaz, Ediciones Trabe, 2021, Uviéu; ISBN: 978-84-18286-55-1. Páx.: 429, na entrada "[nomes de les lletres]".
Español
[editar]
Pronunciación
[editar]- non seseante [ ˈθe.ta ], seseante [ ˈse.ta ]
Sustantivu
[editar]femenín singular ceta; plural cetas
- (Escritura) desfasáu Ceta, zeta (nome de lletra llatina).
Otres formes[editar]
Referencies
[editar]- Ortografía de la lengua española; Real Academia Española & Asociación de Academias de la Lengua Española, 2010, ISBN: 978-84-670-3426-4.
- Diccionario panhispánico de dudas. Edición ampliada y actualizada; Real Academia Española & Asociación de Academias de la Lengua Española, 2025, Penguin Random House Grupo Editorial, S.A.U.; ISBN: 978-84-306-2767-7. Versión on-line.
Gallegu
[editar]
Pronunciación
[editar]- [ ˈθe.ta ], seseante [ ˈse.ta ]
Sustantivu
[editar]masculín singular ceta; plural cetas
- (Escritura) Ceta, zeta (nome de lletra llatina).
Otres formes[editar]
Referencies
[editar]- Dicionario da Real Academia Galega; Real Academia Galega. Consulta on-line.
- DIGALEGO. Dicionario de galego; Xunta de Galicia & Ir Indo Edicións, S.L., 2004-2013. Consulta on-line.