Saltar al conteníu

manés

De Wikcionariu
Mira tamién: manes

Asturianu

[editar]

Pronunciación

[editar]
  • [ maˈnes ]
(rexistru)

Sustantivu (1)

[editar]

singular masculín manés, femenín manesa; plural masculín y femenín maneses

  1. (Xentiliciu) Habitante de la islla de Man.

Términos rellacionaos[editar]

Traducciones y equivalencies

[editar]

Sustantivu (2)

[editar]
Islla de Man, onde se faló/fala manés.

masculín singular manés ensin plural

  1. (Llingüística) Llingua céltica desaniciada que se faló na islla de Man hasta'l sieglu XX, anque anguaño tien neofalantes.

Términos rellacionaos[editar]

Abreviatura o sigla[editar]

  • ISO 639-1: gv, ISO 639-2, ISO 639-3: glv

Traducciones y equivalencies

[editar]

Consulta na Wikipedia l'artículu tocante a «manés».

Axetivu

[editar]

singular masculín manés, femenín manesa, neutru manés ~ maneso; plural masculín y femenín maneses

  1. (Xentiliciu) Relativo a la islla de Man.
  2. (Filoloxía) Relativo a la llingua manesa.

Términos rellacionaos[editar]

Traducciones y equivalencies

[editar]

Forma d’axetivu

[editar]
  1. Forma neutra de manés.

Otres formes[editar]

Referencies

[editar]
  • Diccionariu de la Llingua Asturiana; Academia de la Llingua Asturiana, 2000, Uviéu; ISBN: 84-8168-208-X. Versión on-line.


Español

[editar]

Pronunciación

[editar]
  • [ maˈnes ]

Sustantivu (1)

[editar]

singular masculín manés, femenín manesa; plural masculín maneses, femenín manesas

  1. (Xentiliciu) Manés.

Términos rellacionaos[editar]

Sustantivu (2)

[editar]

masculín singular manés ensin plural

  1. (Llingüística) Manés, llingua manesa.

Axetivu

[editar]

singular masculín manés, femenín manesa ; plural masculín maneses, femenín manesas

  1. (Xentiliciu) Manés, de la Islla de Man.
  2. (Filoloxía) Manés, de la llingua manesa.

Términos rellacionaos[editar]

Referencies

[editar]
  • Diccionario de la Real Academia Española; Real Academia Española, 2014, 23ª edición ISBN: 9788467041897. Versión on-line.