marsellés
Asturianu
[editar]
Pronunciación
[editar]- [ maɾ.seˈʎes ]
«marsellés»(rexistru)
Sustantivu
[editar]singular masculín marsellés, femenín marsellesa; plural masculín y femenín marselleses
- (Xentiliciu) Habitante de la ciudá francesa de Marsella.
Términos rellacionaos[editar]
Traducciones y equivalencies
[editar]
Axetivu
[editar]singular masculín marsellés, femenín marsellesa, neutru marsellés ~ marselleso; plural masculín y femenín marselleses
- (Xentiliciu) Relativo a la ciudá francesa de Marsella.
Términos rellacionaos[editar]
Traducciones y equivalencies
[editar]
Forma d’axetivu
[editar]- Forma neutra de marsellés.
Otres formes[editar]
Referencies
[editar]- Diccionariu de la Llingua Asturiana; Academia de la Llingua Asturiana, 2000, Uviéu; ISBN: 84-8168-208-X. Versión on-line.
Catalán
[editar]
Pronunciación
[editar]- catalán occidental [ maɾ.seˈʎes ]
- catalán oriental [ məɾ.səˈʎɛs ]
Sustantivu
[editar]singular masculín marsellés, femenín marsellesa ; plural masculín marsellesos, femenín marselleses
- (Xentiliciu) valencianu Marsellés (habitante).
Otres formes[editar]
Términos rellacionaos[editar]
Axetivu
[editar]singular masculín marsellés, femenín marsellesa; plural masculín marsellesos, femenín marselleses
- (Xentiliciu) valencianu Marsellés, de Marsella.
Otres formes[editar]
Términos rellacionaos[editar]
Referencies
[editar]- Diccionari normatiu valencià; Acadèmia Valenciana de la Llengua. Consulta on-line.
Español
[editar]
Pronunciación
[editar]- non yeísta [ maɾ.seˈʎes ], yeísta [ maɾ.seˈʝes ]
Sustantivu
[editar]singular masculín marsellés, femenín marsellesa; plural masculín marselleses, femenín marsellesas
- (Xentiliciu) Marsellés (habitante).
Términos rellacionaos[editar]
Axetivu
[editar]singular masculín marsellés, femenín marsellesa ; plural masculín marselleses, femenín marsellesas
- (Xentiliciu) Marsellés, de Marsella.
Términos rellacionaos[editar]
Referencies
[editar]- Diccionario de la Real Academia Española; Real Academia Española, 2014, 23ª edición ISBN: 9788467041897. Versión on-line.
Gallegu
[editar]
Pronunciación
[editar]- [ maɾ.seˈʎes ]
Sustantivu
[editar]singular masculín marsellés, femenín marsellesa; plural masculín marselleses, femenín marsellesas
- (Xentiliciu) Marsellés (habitante).
Términos rellacionaos[editar]
Axetivu
[editar]singular masculín marsellés, femenín marsellesa; plural masculín marselleses, femenín marsellesas
- (Xentiliciu) Marsellés, de Marsella.
Términos rellacionaos[editar]
Referencies
[editar]- Dicionario da Real Academia Galega; Real Academia Galega. Consulta on-line.
- DIGALEGO. Dicionario de galego; Xunta de Galicia & Ir Indo Edicións, S.L., 2004-2013. Consulta on-line.
- Pallabres asturianes con rexistru sonoru
- Sustantivos asturianos
- Sustantivos xenéricos asturianos
- Xentiliciu (asturianu)
- Axetivos asturianos
- Axetivos xenéricos asturianos
- Formes d'axetivos asturianos
- Sustantivos catalanes
- Sustantivos xenéricos catalanes
- Xentiliciu (catalán)
- Axetivos catalanes
- Axetivos xenéricos catalanes
- Sustantivos españoles
- Sustantivos xenéricos españoles
- Xentiliciu (español)
- Axetivos españoles
- Axetivos xenéricos españoles
- Sustantivos gallegos
- Sustantivos xenéricos gallegos
- Xentiliciu (gallegu)
- Axetivos gallegos
- Axetivos xenéricos gallegos