Mart

De Wikcionariu

Catalán[editar]

Pronunciación y silabación: [ ˈmaɾt ]

(rexistru)

Etimoloxía: Del llatín Mars (el dios Marte).

Nome propiu[editar]

singular masculín «Mart»

  1. (Astronomía) Marte (planeta).

Pallabres rellacionaes

Referencies[editar]

  • Diccionari de la llengua catalana; Institut d'Estudis Catalans, 2ª edición, 2007. ISBN: 978-84-297-5977-8. Versión on-line. OBSERVACIÓN: Dientro la definición de «marcià».
  • Diccionari normatiu valencià; Acadèmia Valenciana de la Llengua. Consulta on-line. OBSERVACIÓN: Dientro la definición de «marcià».


Occitanu[editar]

Pronunciación y silabación: [ ˈmaɾt ]
Etimoloxía: Del llatín Mars (el dios Marte).

Nome propiu[editar]

singular masculín «Mart»

  1. (Astronomía) Marte (planeta).

Pallabres rellacionaes