herba

De Wikcionariu

Asturianu[editar]

Pronunciación y silabación: [ ˈeɾ.βa ]

Anagrama: haber, habré

Sustantivu[editar]

Herba.

femenín singular herba; plural herbes

  1. (Botánica) Cualquier planta pequeña verde monocotiledónea, ensin raíz, tueru o cañes maderices, de fueya blandio que suel perder n'hibiernu, magar tamién pue ser perenne.
  2. (Botánica), (Agricultura) El conxuntu de plantes que cubren los praos, xardinos o sitios poco frecuentaos, y que se siega davezu p'alimentar a animales de granxa como vaques, burros, etc. con esti significáu, ye sustantivu non cuntable; ensin plural
  3. (Agricultura) Trabayu de segar un prau y recoyelo.

Otres formes

  • yerba forma encamentada nel DALLA

Pallabres derivaes

Pallabres rellacionaes

Traducciones y equivalencies[editar]

Referencies[editar]

  • Diccionariu de la Llingua Asturiana; Academia de la Llingua Asturiana, 2000, Uviéu; ISBN: 84-8168-208-X. Versión on-line.
  • TermAst. Propuestes de Terminoloxía Asturiana. Terminoloxía de Botánica, Bertu Ordiales García; Academia de la Llingua Asturiana, Softastur, COIIPA-Colegio de Ingenieros de Informática del Principado de Asturias, 2020. Consulta on-line.

Catalán[editar]

Pronunciación y silabación: catalán oriental [ ˈeɾ.βə ]; catalán occidental [ ˈeɾ.βa ]

Sustantivu[editar]

femenín singular herba; plural herbes

  1. (Botánica) Yerba (planta).
  2. (Botánica), (Agricultura) Yerba (conxuntu vexetal que cubre un terrén), campar.

Pallabres rellacionaes

Gallegu[editar]

Pronunciación y silabación: [ ˈɛɾ.βa ]

Sustantivu[editar]

femenín singular herba; plural herbas

  1. (Botánica) Yerba (planta).
  2. (Botánica), (Agricultura) Yerba (conxuntu vexetal que cubre un terrén), campar.

Pallabres rellacionaes