oriente

De Wikcionariu

Asturianu[editar]

Pronunciación y silabación: [ oˈɾje(ŋ)n.te ]

Sustantivu[editar]

masculín singular oriente; plural orientes

  1. (Xeografía) Ún de los cuatro puntos cardinales, que ye'l puntu per onde sal el Sol.

Sinónimos

Abreviatura o sigla

Pallabres rellacionaes

Traducciones y equivalencies[editar]

Consulta na Wikipedia l'artículu tocante a «oriente».

Forma de verbu[editar]

  1. Primer persona singular del presente de suxuntivu d'orientar.
  2. Tercer persona singular del presente de suxuntivu d'orientar.
  3. Forma singular de cortesía pal imperativu, afirmáu o negáu, d'orientar.

Referencies[editar]

  • Diccionariu de la Llingua Asturiana; Academia de la Llingua Asturiana, 2000, Uviéu; ISBN: 84-8168-208-X. Versión on-line.
  • Diccionariu de consultes llingüístiques del asturianu, Ramón d'Andrés Díaz, Ediciones Trabe, 2021, Uviéu; ISBN: 978-84-18286-55-1.