oriente
Asturianu[editar]
Pronunciación y silabación: [ oˈɾje(ŋ)n.te ]
Sustantivu[editar]
masculín singular oriente; plural orientes
- (Xeografía) Ún de los cuatro puntos cardinales, que ye'l puntu per onde sal el Sol.
Sinónimos
Abreviatura o sigla
Pallabres rellacionaes
- puntu cardinal, oriental, llevantín; norte, sur, oeste; brúxula, compás; rosa de los vientos, orientación
Traducciones y equivalencies[editar]
Consulta na Wikipedia l'artículu tocante a «oriente».
Forma de verbu[editar]
- Primer persona singular del presente de suxuntivu d'orientar.
- Tercer persona singular del presente de suxuntivu d'orientar.
- Forma singular de cortesía pal imperativu, afirmáu o negáu, d'orientar.
Referencies[editar]
- Diccionariu de la Llingua Asturiana; Academia de la Llingua Asturiana, 2000, Uviéu; ISBN: 84-8168-208-X. Versión on-line.
- Diccionariu de consultes llingüístiques del asturianu, Ramón d'Andrés Díaz, Ediciones Trabe, 2021, Uviéu; ISBN: 978-84-18286-55-1.