Daniel
Asturianu[editar]
Pronunciación y silabación: [ daˈnjel ]
Etimoloxía: Del griegu clásicu Δανιήλ, y esti del hebréuדָּנִיֵּאל "Dios ye'l mio xuez".
Nome propiu[editar]
- (Onomástica) Nome de pila masculín. La so onomástica pue ser el 3 de xineru (San Daniel de Padua), el 20 de marzu (Daniel el profeta), o l'11 d'avientu (San Daniel l'Estilita), según el santoral cristianu católicu.
Pallabres rellacionaes
- femenín Daniela
Traducciones[editar]
Referencies[editar]
- Cartafueyos normativos. Delles propuestes pa nomes de persona; Academia de la Llingua Asturiana, 2006, Uviéu; ISBN: 84-8168-396-5.
Español[editar]
Pronunciación y silabación: [ daˈnjel ]
Nome propiu[editar]
- (Onomástica) Daniel.
Pallabres rellacionaes
- femenín Daniela
Francés[editar]
Pronunciación y silabación: [ daˈnjɛl ]
«Daniel»
(rexistru)
Nome propiu[editar]
- (Onomástica) Daniel.
Pallabres rellacionaes
- femenín Danielle
Inglés[editar]
Pronunciación y silabación: [ ˈdænjəl ]
- .
«Daniel»
(rexistru)
Nome propiu[editar]
- (Onomástica) Daniel.
Pallabres rellacionaes
- femenín Dana
Categoríes:
- Nomes propios asturianos
- Onomástica (asturianu)
- Asturianu-Español
- Asturianu-Francés
- Asturianu-Inglés
- Español-Asturianu
- Nomes propios españoles
- Onomástica (español)
- Francés-Asturianu
- Pallabres franceses con rexistru sonoru
- Nomes propios franceses
- Onomástica (francés)
- Inglés-Asturianu
- Pallabres ingleses con rexistru sonoru
- Nomes propios ingleses
- Onomástica (inglés)