Moràvia

Mira tamién: Moravia, Morávia, morávia, moravià

Catalán

Pronunciación

• catalán oriental [ muˈɾa.βi.ə ], [ muˈɾa.vi.ə ]
• catalán occidental [ moˈɾa.βi.a ], [ moˈɾa.vi.a ]

Nome propiu

singular femenín «Moràvia»

1. (Topónimu) Moravia.

Pallabres rellacionaes

• moravià, moraviana; Txèquia; Bohèmia, Silèsia

Referencies

• Diccionari de la llengua catalana; Institut d'Estudis Catalans, 2ª edición, 2007. ISBN: 978-84-297-5977-8. Versión on-line. OBSERVACIÓN: Dientro de la entrada pa «moravià».
• Diccionari normatiu valencià; Acadèmia Valenciana de la Llengua. Consulta on-line. OBSERVACIÓN: Dientro de la entrada pa «moravià».

Occitanu

Pronunciación

• [ muˈɾa.βjo ]

Nome propiu

singular femenín «Moràvia»

1. (Topónimu) Moravia.

Pallabres rellacionaes

• morau, morava; Chequia; Boèmia, Silèsia

Referencies

• Diccionari Ortografic, Gramatical e Morfologic de l'Occitan (segon los parlars lengadocians); Josiana Ubaud, Éditions Trabucaire, 2011. ISBN: 978-2-84974-125-2.