de

De Wikcionariu

Asturianu[editar]

Lletra de.

Sustantivu[editar]

Pronunciación y silabación: [ ˈde ]


femenín singular de; plural des

  1. (Escritura) Nome de la cuatrena lletra del alfabetu llatín asturianu, representada por d.

Preposición[editar]

Pronunciación y silabación: [ de ]


  1. Úsase pa indicar la procedencia, l'orixe.
    Vien del trabayu; Ye de Llugones.
  2. Úsase pa indicar separación.
    Quita la ropa del tendal que ta lloviendo.
  3. Úsase pa indicar la pertenencia.
    Esa casa yera de mios güelos.
  4. Úsase pa indicar el material col que ta fecho daqué.
    Un aniellu d'oru.
  5. Úsase pa indicar el conteníu de daqué.
    Una botella de sidra.
  6. Úsase pa indicar el tema de daqué.
    Manual de gaita; llibru de francés.
  7. Úsase pa indicar la finalidá o l'usu.
    Una máquina d'escribir.
  8. Úsase pa introducir un suplementu, dependiendo del verbu.
    • Siempre tán falando de política.
  9. Elementu compositivu de perífrasis y llocuciones preposicionales y alverbial.
    • dientro de, al rodiu de; de dedes, de xemes en cuando

Pallabres rellacionaes

Traducciones y equivalencies[editar]

Catalán[editar]

Pronunciación y silabación: [ də ]

Preposición[editar]

  1. De (procedencia).

Pallabres rellacionaes