dea

De Wikcionariu

Asturianu[editar]

Pronunciación y silabación: [ ˈde.a ]

Anagrama: edá

Forma de verbu[editar]

  1. Primer persona singular del presente de suxuntivu de dar.
  2. Tercer persona singular del presente de suxuntivu de dar.
  3. Forma singular de cortesía pal imperativu de dar.


Catalán[editar]

Pronunciación y silabación: catalán oriental [ ˈde.ə ]; catalán occidental [ ˈde.a ]

Sustantivu[editar]

singular femenín dea, masculín déu; plural femenín dees, masculín déus

  1. (Mitoloxía y relixón) Diosa (deidá).

Otres formes

Sinónimos

Referencies[editar]

  • Diccionari de la llengua catalana; Institut d'Estudis Catalans, 2ª edición, 2007. ISBN: 978-84-297-5977-8. Versión on-line.
  • Diccionari normatiu valencià; Acadèmia Valenciana de la Llengua. Consulta on-line.