dea
Asturianu[editar]
Pronunciación y silabación: [ ˈde.a ]
Anagrama: edá
Forma de verbu[editar]
- Primer persona singular del presente de suxuntivu de dar.
- Tercer persona singular del presente de suxuntivu de dar.
- Forma singular de cortesía pal imperativu de dar.
Catalán[editar]
Pronunciación y silabación: catalán oriental [ ˈde.ə ]; catalán occidental [ ˈde.a ]
Sustantivu[editar]
singular femenín dea, masculín déu; plural femenín dees, masculín déus
- (Mitoloxía y relixón) Diosa (deidá).
Otres formes
Sinónimos
Referencies[editar]
- Diccionari de la llengua catalana; Institut d'Estudis Catalans, 2ª edición, 2007. ISBN: 978-84-297-5977-8. Versión on-line.
- Diccionari normatiu valencià; Acadèmia Valenciana de la Llengua. Consulta on-line.