demanar
Apariencia
Catalán
[editar]
Pronunciación y silabación: catalán oriental [ də.məˈna ]; catalán occidental [ de.maˈna ], valencianu [ de.maˈnaɾ ]
Verbu
[editar]
Sinónimos[editar]
Conxugación[editar]
Tabla de conxugación
| Formes non personales | |||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| simples | compuestes | ||||||
| Infinitivu Infinitiu |
demanar | haver demanat | |||||
| Xerundiu Gerundi |
demanant | havent demanat | |||||
| Participiu Participi |
singular masculín demanat, femenín demanada plural masculín demanats, femenín demanades |
||||||
| Formes personales | |||||||
| jo | tu | vostè ell, ella |
nosaltres | vosaltres | vostès ells, elles |
||
| Indicativu Indicatiu |
Presente Present |
demano | demanes | demana | demanem | demaneu | demanen |
| Pretéritu Imperfeutu Imperfet |
demanava | demanaves | demanava | demanàvem | demanàveu | demanaven | |
| Pretéritu Perfeutu simple Passat simple |
demaní | demanares | demanà | demanàrem | demanàreu | demanaren | |
| Pretéritu perifrásticu Passat perifràstic |
vaig demanar | vas demanar vares demanar |
va demanar | vam demanar vàrem demanar |
vau demanar vàreu demanar |
van demanar varen demanar |
|
| Pret. Perfeutu compuestu Perfet |
he demanat | has demanat | ha demanat | hem demanat | heu demanat | han demanat | |
| Pret. Pluscuamperfeutu Pluscuamperfet |
havia demanat | havies demanat | havia demanat | havíem demanat | havíeu demanat | havien demanat | |
| Pretéritu Anterior Passat anterior |
haguí demanat | hagueres demanat | hagué demanat | haguérem demanat | haguéreu demanat | hagueren demanat | |
| Pret. Anterior perifrásticu Passat anterior perifràstic |
vaig haver demanat | vas haver demanat vares haver demanat |
va haver demanat | vam haver demanat vàrem haver demanat |
vau haver demanat vàreu haver demanat |
van haver demanat varen haver demanat |
|
| Futuru Futur |
demanaré | demanaràs | demanarà | demanarem | demanareu | demanaran | |
| Futuru compuestu Futur perfet |
hauré demanat | hauràs demanat | haurà demanat | haurem demanat | haureu demanat | hauran demanat | |
| Condicional Condicional |
demanaria | demanaries | demanaria | demanaríem | demanaríeu | demanarien | |
| Condicional compuestu Condicional perfet |
hauria demanat haguera demanat |
hauries demanat hagueres demanat |
hauria demanat haguera demanat |
hauríem demanat haguérem demanat |
hauríeu demanat haguéreu demanat |
haurien demanat hagueren demanat |
|
| jo | tu | vostè ell, ella |
nosaltres | vosaltres | vostès ells, elles |
||
| Suxuntivu Subjuntiu |
Presente Present |
demani | demanis | demani | demanem | demaneu | demanin |
| Pretéritu Imperfeutu Imperfet |
demanés | demanessis | demanés | demanéssim | demanéssiu | demanessin | |
| Pretéritu perifrásticu Passat perifràstic |
vagi demanar | vagis demanar | vagi demanar | vàgim demanar | vàgiu demanar | vagin demanar | |
| Pretéritu Perfeutu Perfet |
hagi demanat | hagis demanat | hagi demanat | hàgim demanat | hàgiu demanat | hagin demanat | |
| Pret. Pluscuamperfeutu Pluscuamperfet |
hagués demanat haguera demanat |
haguessis demanat hagueres demanat |
hagués demanat haguera demanat |
haguéssim demanat haguérem demanat |
haguéssiu demanat haguéreu demanat |
haguessin demanat hagueren demanat |
|
| Pret. anterior perifrásticu Passat anterior perifràstic |
vagi haver demanat | vagis haver demanat | vagi haver demanat | vàgim haver demanat | vàgiu haver demanat | vagin haver demanat | |
| - | tu | vostè | nosaltres | vosaltres | vostès | ||
| Imperativu Imperatiu |
afirmáu | demana | demani | demanem | demaneu | demanin | |
| negáu | no demanis | no demani | no demanem | no demaneu | no demanin | ||
Referencies
[editar]- Diccionari de la llengua catalana; Institut d'Estudis Catalans, 2ª edición, 2007. ISBN: 978-84-297-5977-8. Versión on-line.
- Diccionari normatiu valencià; Acadèmia Valenciana de la Llengua. Consulta on-line.