Saltar al conteníu

escata

De Wikcionariu

Asturianu

[editar]
Escames d'un pexe.

Pronunciación

[editar]
  • [ (e)sˈka.ta ]
(rexistru)

Sustantivu

[editar]

femenín singular escata; plural escates términu non incluyíu nel DALLA

  1. (Zootomía) Llámina de queratina, pequeña, plana y ríxida que cubre, yustapuesta una a otra, el pelleyu de dellos animales, sobre manera pexes y reptiles.

Sinónimos[editar]

Términos rellacionaos[editar]

Traducciones y equivalencies

[editar]

Referencies

[editar]
  • Diccionario General de la Lengua Asturiana; Xosé Lluis García Arias, Editorial Prensa Asturiana, 2002-2004, Uviéu; ISBN: 84-87730-86-8. Versión on-line.
  • Diccionariu Asturianu-Castellanu; Xuan Xosé Sánchez Vicente, ed. Trabe, Uviéu, 2021; ISBN: 978-84-18286-67-4.

Ver tamién

[editar]

Consulta l'artículu de Wikipedia.


Aragonés

[editar]

Pronunciación

[editar]
  • [ esˈka.ta ]

Sustantivu

[editar]

femenín singular escata; plural escatas

  1. (Zootomía) Escata, escama.

Sinónimos[editar]

Referencies

[editar]
  • Aragonario. Diccionario castellano/aragonés; Proyecto LINGUATEC & Gobierno de Aragón. Páxina web.
  • DicAra. Diccionario Multilingüe Aragonés; Estudio de Filología Aragonesa. Páxina web.


Catalán

[editar]

Pronunciación

[editar]
  • catalán oriental [ əsˈka.tə ]
  • catalán occidental [ esˈka.ta ]

Sustantivu

[editar]

femenín singular escata; plural escates

  1. (Zootomía) Escata, escama.

Sinónimos[editar]

Referencies

[editar]
  • Diccionari de la llengua catalana; Institut d'Estudis Catalans, 2ª edición, 2007. ISBN: 978-84-297-5977-8. Versión on-line.
  • Diccionari normatiu valencià; Acadèmia Valenciana de la Llengua. Consulta on-line.


Occitanu

[editar]

Pronunciación

[editar]
  • [ esˈka.to ]
(rexistru)

Sustantivu

[editar]

femenín singular escata; plural escatas

  1. (Zootomía) Escata, escama.

Sinónimos[editar]

Referencies

[editar]
  • Diccionari General de la Lenga Occitana; Academia Occitana, 2008-2023. Diccionariu on-line; PDF on-line.
  • Diccionari General Occitan a partir dels parlars lengadocians; Joan de Cantalausa & Institut d'Estudis Occitans, 2002-2006. Consulta on-line.