eslavu
Apariencia
Asturianu
[editar]
Pronunciación
[editar]- [ (e)sˈla.βu ]
Sustantivu (1)
[editar]singular masculín eslavu, femenín eslava; plural masculín eslavos, femenín eslaves
- (Xentiliciu) Persona que pertenez al pueblu indoeuropéu qu'habitaba hasta'l sieglu VI la zona noreste d'Europa, espardíos depués tamién pelos Balcanes.
Traducciones y equivalencies
[editar]«eslavu»: persona del pueblu indoeuropéu eslavu
Sustantivu (2)
[editar]
masculín singular eslavu ensin plural
- (Llingüística) Llingua indoeuropea falada orixinariamente nel noreste d'Europa y de la que deriven les llingües de los países del este y sureste d'Europa.
- (Llingüística) Tueru llingüísticu indoeuropéu que recueye les llingües orixinaes d'esa llingua antigua eslava, como'l polacu, el rusu, l'ucraín, el serbocroata o'l búlgaru, ente otres.
Términos rellacionaos[editar]
- indoeuropéu; bielorrusu, búlgaru, caxubiu, checu, eslovacu, eslovenu, macedoniu, polacu, rusu, serbocroata, ucraín ~ ucranianu
Abreviatura o sigla[editar]
- ISO 639-2, ISO 639-5: sla
Traducciones y equivalencies
[editar]«eslavu»: llingua indoeuropea eslava y la so familia llingüística
Axetivu
[editar]singular masculín eslavu, femenín eslava, neutru eslavo; plural masculín eslavos, femenín eslaves
- (Xentiliciu) Relativo al pueblu indoeuropéu orixinariu qu'habitaba hasta'l sieglu VI la zona noreste d'Europa.
- (Xentiliciu) Relativu a los pueblos actuales que falen una llingua d'orixe eslavu.
- (Filoloxía) Relativo a la llingua indoeuropea orixinaria del noreste d'Europa.
- (Filoloxía) Relativo a cualquiera de les llingües indoeuropees derivaes del eslavu.
Traducciones y equivalencies
[editar]«eslavu»: del pueblu indoeuropéu eslavu
«eslavu»: de los pueblos actuales de llingua eslava
«eslavu»: de la llingua indoeuropea eslava
«eslavu»: de les llingües actuales eslaves
Referencies
[editar]- Diccionariu de la Llingua Asturiana; Academia de la Llingua Asturiana, 2000, Uviéu; ISBN: 84-8168-208-X. Versión on-line.