Saltar al conteníu

eslavu

De Wikcionariu

Asturianu

[editar]

Pronunciación

[editar]
  • [ (e)sˈla.βu ]

Sustantivu (1)

[editar]

singular masculín eslavu, femenín eslava; plural masculín eslavos, femenín eslaves

  1. (Xentiliciu) Persona que pertenez al pueblu indoeuropéu qu'habitaba hasta'l sieglu VI la zona noreste d'Europa, espardíos depués tamién pelos Balcanes.

Traducciones y equivalencies

[editar]

Sustantivu (2)

[editar]
Mapa de los países con una llingua eslava oficial.

masculín singular eslavu ensin plural

  1. (Llingüística) Llingua indoeuropea falada orixinariamente nel noreste d'Europa y de la que deriven les llingües de los países del este y sureste d'Europa.
  2. (Llingüística) Tueru llingüísticu indoeuropéu que recueye les llingües orixinaes d'esa llingua antigua eslava, como'l polacu, el rusu, l'ucraín, el serbocroata o'l búlgaru, ente otres.

Términos rellacionaos[editar]

Abreviatura o sigla[editar]

  • ISO 639-2, ISO 639-5: sla

Traducciones y equivalencies

[editar]

Axetivu

[editar]

singular masculín eslavu, femenín eslava, neutru eslavo; plural masculín eslavos, femenín eslaves

  1. (Xentiliciu) Relativo al pueblu indoeuropéu orixinariu qu'habitaba hasta'l sieglu VI la zona noreste d'Europa.
  2. (Xentiliciu) Relativu a los pueblos actuales que falen una llingua d'orixe eslavu.
  3. (Filoloxía) Relativo a la llingua indoeuropea orixinaria del noreste d'Europa.
  4. (Filoloxía) Relativo a cualquiera de les llingües indoeuropees derivaes del eslavu.

Traducciones y equivalencies

[editar]

Referencies

[editar]
  • Diccionariu de la Llingua Asturiana; Academia de la Llingua Asturiana, 2000, Uviéu; ISBN: 84-8168-208-X. Versión on-line.