espanyola

Aragonés

Pronunciación y silabación: [ es.paˈɲo.la ]

Sustantivu

singular femenín espanyola, masculín espanyol; plural femenín espanyolas, masculín espanyols

1. (Xentiliciu) Española (habitante).

Pallabres rellacionaes

• Espanya

Forma d’axetivu

1. Forma femenina singular d'espanyol.

Catalán

Pronunciación y silabación: catalán oriental [ əs.pəˈɲɔ.ɫə ]; catalán occidental [ es.paˈɲɔ.ɫa ]

«espanyola» catalán occidental

(rexistru)

Sustantivu

singular femenín espanyola, masculín espanyol; plural femenín espanyoles, masculín espanyols

1. (Xentiliciu) Española (habitante).

Pallabres rellacionaes

• Espanya

Forma d’axetivu

1. Forma femenina singular d'espanyol.

Referencies

• Diccionari de la llengua catalana; Institut d'Estudis Catalans, 2ª edición, 2007. ISBN: 978-84-297-5977-8. Versión on-line.
• Diccionari normatiu valencià; Acadèmia Valenciana de la Llengua. Consulta on-line.