frutera

De Wikcionariu

Asturianu[editar]

Pronunciación y silabación: [ fɾuˈte.ɾa ]
Etimoloxía: Del llatín fructuaria.

Sustantivu[editar]

singular femenín frutera, masculín fruteru ; plural femenín fruteres, masculín fruteros

  1. (Oficios y profesiones) Persona que vende fruta.

Pallabres rellacionaes

Traducciones y equivalencies[editar]

Forma d’axetivu[editar]

  1. Forma femenina singular de fruteru.

Referencies[editar]

  • Diccionariu de la Llingua Asturiana; Academia de la Llingua Asturiana, 2000, Uviéu; ISBN: 84-8168-208-X. Versión on-line.
  • Diccionariu Etimolóxicu de la Llingua Asturiana; Xosé Lluis García Arias, Universidá d'Uviéu & Academia de la Llingua Asturiana, 2017-2021, Uviéu; ISBN: 978-84-17445-18-8.


Español[editar]

Pronunciación y silabación: [ fɾuˈte.ɾa ]

Sustantivu[editar]

singular femenín frutera, masculín frutero; plural femenín fruteras, masculín fruteros

  1. (Oficios y profesiones) Frutera (vendedora).

Pallabres rellacionaes

Referencies[editar]

  • Diccionario de la Real Academia Española; Real Academia Española, 2014, 23ª edición ISBN: 9788467041897. Versión on-line.