frutera
Saltar a navegación
Saltar a la gueta
Asturianu[editar]
Pronunciación y silabación: [ fɾuˈte.ɾa ]
Etimoloxía: Del llatín fructuaria.
Sustantivu[editar]
singular femenín frutera, masculín fruteru ; plural femenín fruteres, masculín fruteros
- (Oficios y profesiones) Persona que vende fruta.
Pallabres rellacionaes
Traducciones[editar]
«frutera»: vendedora de fruta
|
Forma d’axetivu[editar]
- Forma femenina singular de fruteru.
Referencies[editar]
- Diccionariu de la Llingua Asturiana; Academia de la Llingua Asturiana, 2000, Uviéu; ISBN: 84-8168-208-X. Versión on-line.
- Diccionariu Etimolóxicu de la Llingua Asturiana; Xosé Lluis García Arias, Universidá d'Uviéu & Academia de la Llingua Asturiana, 2017-2021, Uviéu; ISBN: 978-84-17445-18-8.
Español[editar]
Pronunciación y silabación: [ fɾuˈte.ɾa ]
Sustantivu[editar]
singular femenín frutera, masculín frutero; plural femenín fruteras, masculín fruteros
- (Oficios y profesiones) Frutera (vendedora).
Pallabres rellacionaes
Referencies[editar]
- Diccionario de la Real Academia Española; Real Academia Española, 2014, 23ª edición ISBN: 9788467041897. Versión on-line.
Categoríes:
- Sustantivos asturianos
- Sustantivos xenéricos asturianos
- Oficios y profesiones (asturianu)
- Asturianu-Aragonés
- Asturianu-Catalán
- Asturianu-Español
- Asturianu-Francés
- Asturianu-Gallegu
- Asturianu-Inglés
- Asturianu-Portugués
- Asturianu-Vascu
- Formes d'axetivos asturianos
- Español-Asturianu
- Sustantivos españoles
- Sustantivos xenéricos españoles
- Oficios y profesiones (español)