Saltar al conteníu

indoeuropéu

De Wikcionariu

Asturianu

[editar]

Pronunciación

[editar]
  • [ i(ŋ)n.do.ew.ɾoˈpew ]

Sustantivu (1)

[editar]
Llingües indoeuropees al rodiu del sieglu VI e.C.

masculín singular indoeuropéu ensin plural

  1. (Llingüística) Llingua supuesta primera que dio llugar a les que se falen anguaño orixinalmente ente Europa y la India.
  2. (Llingüística) Familia llingüística que se compón de les llingües espardíes ente Europa y la India, y que tienen un orixe común.

Abreviatura o sigla[editar]

  • [2] ISO 639-2, ISO 639-5: ine

Traducciones y equivalencies

[editar]

Sustantivu (2)

[editar]

singular masculín indoeuropéu, femenín indoeuropea; plural masculín indoeuropeos, femenín indoeuropees

  1. (Antropoloxía) Miembru del grupu humanu que supuestamente faló una mesma llingua que dio llugar a les que se falen anguaño orixinalmente ente Europa y la India.

Traducciones y equivalencies

[editar]

Axetivu

[editar]

singular masculín indoeuropéu, femenín indoeuropea, neutru indoeuropeo; plural masculín indoeuropeos, femenín indoeuropees

  1. (Llingüística) Relativo a la llingua primera que dio llugar a les llingües falaes anguaño orixinalmente ente Europa y la India.
  2. (Llingüística) Relativo a la familia llingüística a la que pertenecen la mayoría de llingües falaes anguaño orixinalmente ente Europa y la India.
  3. (Antropoloxía) Relativo al pueblu orixinariu que falaba la llingua que dio orixe a les qu'anguaño se falen orixinalmente ente Europa y la India.
  4. (Antropoloxía) Relativo a los pueblos que falen llingües con un mesmu orixe asitiaes ente Europa y la India.

Traducciones y equivalencies

[editar]

Referencies

[editar]
  • Diccionariu de la Llingua Asturiana; Academia de la Llingua Asturiana, 2000, Uviéu; ISBN: 84-8168-208-X. Versión on-line.