margarita
Apariencia
Asturianu
[editar]
Pronunciación
[editar]- [ maɾ.ɣaˈɾi.ta ]
«margarita»(rexistru)
Sustantivu
[editar]femenín singular margarita; plural margarites
- (Botánica) Flor montesa de pétalos blancos y corazón mariellu, que se mueve siguiendo'l sol, de nome científicu Bellis perennis.
- (Moluscos) Moluscu gasterópodu marín de tamañu pequeñu y forma ovalada, cola cáscara enllena d'estríes tresversales, de color brillante arrosao o apardao con tres pintes escures, de nome científicu Trivia monacha.
Sinónimos[editar]
Términos rellacionaos[editar]
Traducciones y equivalencies
[editar]«margarita»: Bellis perennis → ver traducciones na entrada catasol
|
«margarita»: Trivia monacha
|
|
Referencies
[editar]- Diccionariu de la Llingua Asturiana; Academia de la Llingua Asturiana, 2000, Uviéu; ISBN: 84-8168-208-X. Versión on-line.
- Diccionario General de la Lengua Asturiana; Xosé Lluis García Arias, Editorial Prensa Asturiana, 2002-2004, Uviéu; ISBN: 84-87730-86-8. Versión on-line.
Español
[editar]
Pronunciación
[editar]- [ maɾ.ɣaˈɾi.ta ]
Sustantivu
[editar]femenín singular margarita; plural margaritas
- (Botánica) Mirasol, margarita (Bellis perennis).