poder

De Wikcionariu

Asturianu[editar]

Pronunciación y silabación: [ poˈðeɾ ]

Verbu[editar]

  1. Tener la capacidá o facultá que permite facer daqué.
    • Puedo ayudate si quies.
  2. Tener l'autorización o'l permisu pa facer daqué.
    • Puedo salir esta nueche, que me dexen mios pas.
  3. Ser posible daqué, tar dientro de lo qu'asocede al menos una vegada.
    • Con esti hibiernu tan fríu pue que ñeve fuerte.
  4. Tener más fuercia qu'otra persona.
    • Á fiín, nun te metas col to primu, que pue contigo que ye mayor.

Conxugación[editar]

Traducciones y equivalencies[editar]

Referencies[editar]

  • Diccionariu de la Llingua Asturiana; Academia de la Llingua Asturiana, 2000, Uviéu; ISBN: 84-8168-208-X. Versión on-line.


Catalán[editar]

Pronunciación y silabación: catalán oriental [ puˈðɛ ]; catalán occidental [ poˈðe ], valencianu [ poˈðeɾ ]

(rexistru)

Verbu[editar]

  1. Poder (tener capacidá).

Referencies[editar]

  • Diccionari de la llengua catalana; Institut d'Estudis Catalans, 2ª edición, 2007. ISBN: 978-84-297-5977-8. Versión on-line.
  • Diccionari normatiu valencià; Acadèmia Valenciana de la Llengua. Consulta on-line.


Español[editar]

Pronunciación y silabación: [ poˈðeɾ ]

Verbu[editar]

  1. Poder (tener capacidá).

Referencies[editar]

  • Diccionario de la Real Academia Española; Real Academia Española, 2014, 23ª edición ISBN: 9788467041897. Versión on-line.