polina

Occitanu

Pronunciación

• [ puˈli.no ]

«polin»

(rexistru)

Sustantivu

singular femenín polina, masculín polin; plural femenín polinas, masculín polins

1. (Équidos) Potra, potranca.

Pallabres rellacionaes

• exemplar adultu: caval, èga

Referencies

• Diccionari General de la Lenga Occitana; Academia Occitana, 2008-2023. Diccionariu on-line; PDF on-line.
• Diccionari General Occitan a partir dels parlars lengadocians; Joan de Cantalausa & Institut d'Estudis Occitans, 2002-2006. Consulta on-line.