polinesi

Catalán

Pronunciación y silabación: catalán oriental [ pu.ɫiˈnɛ.zi ]; catalán occidental [ po.ɫiˈnɛ.zi ]

Sustantivu (1)

singular masculín polinesi, femenín polinèsia ; plural masculín polinesis, femenín polinèsies

1. (Xentiliciu) Polinesiu (población).

Pallabres rellacionaes

• Polinèsia

Sustantivu (2)

masculín singular polinesi ensin plural

1. (Llingüística) Polinesiu (grupu llingüísticu).

Axetivu

singular masculín polinesi, femenín polinèsia; plural masculín polinesis, femenín polinèsies

1. (Xentiliciu) Polinesiu, de Polinesia.
2. (Filoloxía) Polinesiu, del grupu llingüísticu polinesiu.

Pallabres rellacionaes

• Polinèsia

Referencies

• Diccionari de la llengua catalana; Institut d'Estudis Catalans, 2ª edición, 2007. ISBN: 978-84-297-5977-8. Versión on-line.
• Diccionari normatiu valencià; Acadèmia Valenciana de la Llengua. Consulta on-line.