Saltar al conteníu

presentación

De Wikcionariu

Asturianu

[editar]

Pronunciación

[editar]
  • [ pɾe.se(ŋ)n.taˈθjoŋ ]
(rexistru)

Sustantivu

[editar]

femenín singular presentación; plural presentaciones

  1. Métodu pol que s'espón daqué, normalmente per primer vez, nun auditoriu o n'otru sitiu a una audiencia, a un públicu.
  2. Actu de dar a conocese o de dar a conocer una persona a otra.

Términos rellacionaos[editar]

Traducciones y equivalencies

[editar]

Referencies

[editar]
  • Diccionariu de la Llingua Asturiana; Academia de la Llingua Asturiana, 2000, Uviéu; ISBN: 84-8168-208-X. Versión on-line.


Español

[editar]

Pronunciación

[editar]
  • non seseante [ pɾe.sen.taˈθjon ]; seseante [ pɾe.sen.taˈsjon ]

Sustantivu

[editar]

femenín singular presentación; plural presentaciones

  1. Presentación (esposición de daqué).
  2. Presentación (actu de conocer).

Términos rellacionaos[editar]

Referencies

[editar]
  • Diccionario de la Real Academia Española; Real Academia Española, 2014, 23ª edición ISBN: 9788467041897. Versión on-line.