Saltar al conteníu

ve

De Wikcionariu
Mira tamién: , Ve

Asturianu

[editar]

Pronunciación

[editar]
  • [ ˈbe ]
Homófonu: be

Forma de verbu

[editar]
  1. Forma singular del imperativu de dir.
  2. Tercer persona singular del presente d'indicativu de ver.
  3. Forma singular del imperativu de ver.


Catalán

[editar]

Pronunciación

[editar]
  • [ ˈbe ], [ ˈve ]

Sustantivu

[editar]

femenín singular ve; plural ves

  1. (Escritura) Uve (nome de lletra).

Sinónimos[editar]

Referencies

[editar]
  • Diccionari de la llengua catalana; Institut d'Estudis Catalans, 2ª edición, 2007. ISBN: 978-84-297-5977-8. Versión on-line.
  • Diccionari normatiu valencià; Acadèmia Valenciana de la Llengua. Consulta on-line.
  • Ortografia catalana; Institut d'Estudis Catalans, Barcelona, 2017. ISBN: 978-84-9965-356-3.


Español

[editar]

Pronunciación

[editar]
  • [ ˈbe ]

Sustantivu

[editar]

femenín singular ve; plural ves

  1. (Escritura) español d'América Uve (nome de lletra).

Sinónimos[editar]

Forma de verbu

[editar]
  1. Forma singular del imperativu d'ir.

Referencies

[editar]
  • Diccionario de la Real Academia Española; Real Academia Española, 2014, 23ª edición ISBN: 9788467041897. Versión on-line.
  • Ortografía de la lengua española; Real Academia Española & Asociación de Academias de la Lengua Española, 2010, ISBN: 978-84-670-3426-4.