ve
Apariencia
Mira tamién: vê, Ve |
Asturianu
[editar]Pronunciación
[editar]- [ ˈbe ]
- Homófonu: be
Forma de verbu
[editar]- Forma singular del imperativu de dir.
- Tercer persona singular del presente d'indicativu de ver.
- Forma singular del imperativu de ver.
Catalán
[editar]Pronunciación
[editar]- [ ˈbe ], [ ˈve ]
Sustantivu
[editar]femenín singular ve; plural ves
- (Escritura) Uve (nome de lletra).
Sinónimos[editar]
Referencies
[editar]- Diccionari de la llengua catalana; Institut d'Estudis Catalans, 2ª edición, 2007. ISBN: 978-84-297-5977-8. Versión on-line.
- Diccionari normatiu valencià; Acadèmia Valenciana de la Llengua. Consulta on-line.
- Ortografia catalana; Institut d'Estudis Catalans, Barcelona, 2017. ISBN: 978-84-9965-356-3.
Español
[editar]Pronunciación
[editar]- [ ˈbe ]
Sustantivu
[editar]femenín singular ve; plural ves
- (Escritura) español d'América Uve (nome de lletra).
Sinónimos[editar]
Forma de verbu
[editar]- Forma singular del imperativu d'ir.
Referencies
[editar]- Diccionario de la Real Academia Española; Real Academia Española, 2014, 23ª edición ISBN: 9788467041897. Versión on-line.
- Ortografía de la lengua española; Real Academia Española & Asociación de Academias de la Lengua Española, 2010, ISBN: 978-84-670-3426-4.