xeta
Apariencia
Asturianu
[editar]
Pronunciación
[editar]- [ ˈʃe.ta ]
«xeta»(rexistru)
Sustantivu
[editar]femenín singular xeta; plural xetes
- (Zootomía) Zona de la cabeza d'un animal, que normalmente sobresal de la cara, onde ta la boca y la nariz.
Sinónimos[editar]
- focicu, morru, bezu, cuezu, embruñu; de vaca: bréfetes, grefes, mefres, mélfites, nefros, bozal, bozu, bruscu; de gochu: rodiella, tortoria, tortoriu
Traducciones y equivalencies
[editar]«xeta»: zona la cara de los animales → ver traducciones na entrada focicu
|
Referencies
[editar]- Diccionariu de la Llingua Asturiana; Academia de la Llingua Asturiana, 2000, Uviéu; ISBN: 84-8168-208-X. Versión on-line.
- Diccionario General de la Lengua Asturiana; Xosé Lluis García Arias, Editorial Prensa Asturiana, 2002-2004, Uviéu; ISBN: 84-87730-86-8. Versión on-line.
- Diccionariu Asturianu-Castellanu; Xuan Xosé Sánchez Vicente, ed. Trabe, Uviéu, 2021; ISBN: 978-84-18286-67-4.
Aragonés
[editar]
Pronunciación
[editar]- [ ˈʃe.ta ]
Sustantivu
[editar]femenín singular xeta; plural xetas
- Cañu (llave, válvula).