andorrà

Mira tamién: Andorra, Andòrra

Catalán

Pronunciación y silabación: catalán oriental [ ən.duˈra ]; catalán occidental [ an.doˈra ]

«andorrà» catalán occidental

(rexistru)

Sustantivu

singular masculín andorrà, femenín andorrana ; plural masculín andorrans, femenín andorranes

1. (Xentiliciu) Andorranu (habitante d'Andorra).
2. (Xentiliciu) Andorranu (habitante d'Andorra la Vieya).

Pallabres rellacionaes

• Andorra, Andorra la Vella

Axetivu

singular masculín andorrà, femenín andorrana; plural masculín andorrans, femenín andorranes

1. (Xentiliciu) Andorranu, d'Andorra (estáu).
2. (Xentiliciu) Andorranu, d'Andorra la Vieya (estáu).

Pallabres rellacionaes

• Andorra, Andorra la Vella

Referencies

• Diccionari de la llengua catalana; Institut d'Estudis Catalans, 2ª edición, 2007. ISBN: 978-84-297-5977-8. Versión on-line.
• Diccionari normatiu valencià; Acadèmia Valenciana de la Llengua. Consulta on-line.