Saltar al conteníu

caza

De Wikcionariu
Mira tamién: cazá

Asturianu

[editar]

Pronunciación

[editar]
  • [ ˈka.θa ]
(rexistru)

Sustantivu

[editar]

femenín singular caza; plural caces

  1. Persecución d'un animal montés cola intención de matalu o apresalu.
  2. El conxuntu d'animales que se cacen, o yá cazaos.
  3. Cuyar de madera de mangu llargu p'aballar alimentos.
  4. (Zootomía) Parte final dura de la pata de dellos animales como la vaca, onde s'apoya y enzarra los sos deos.

Sinónimos[editar]

Términos rellacionaos[editar]

Traducciones y equivalencies

[editar]

Forma de verbu

[editar]
  1. Tercer persona singular del presente d'indicativu de cazar.
  2. Forma singular pal imperativu de cazar.

Referencies

[editar]
  • Diccionariu de la Llingua Asturiana; Academia de la Llingua Asturiana, 2000, Uviéu; ISBN: 84-8168-208-X. Versión on-line.
  • Diccionario General de la Lengua Asturiana; Xosé Lluis García Arias, Editorial Prensa Asturiana, 2002-2004, Uviéu; ISBN: 84-87730-86-8. Versión on-line.
  • Diccionariu Asturianu-Castellanu; Xuan Xosé Sánchez Vicente, ed. Trabe, Uviéu, 2021; ISBN: 978-84-18286-67-4.


Español

[editar]

Pronunciación

[editar]
  • non seseante [ ˈka.θa ], seseante [ ˈka.sa ]

Sustantivu

[editar]

femenín singular caza; plural cazas

  1. Caza.

Pallabres derivaes[editar]

Forma de verbu

[editar]
  1. Tercer persona singular del presente d'indicativu de cazar.
  2. Forma singular informal () del imperativu afirmáu de cazar.

Otres formes[editar]