caza
Apariencia
Asturianu
[editar]
Pronunciación
[editar]- [ ˈka.θa ]
«caza»(rexistru)
Sustantivu
[editar]femenín singular caza; plural caces
- Persecución d'un animal montés cola intención de matalu o apresalu.
- El conxuntu d'animales que se cacen, o yá cazaos.
- Cuyar de madera de mangu llargu p'aballar alimentos.
- (Zootomía) Parte final dura de la pata de dellos animales como la vaca, onde s'apoya y enzarra los sos deos.
Sinónimos[editar]
Términos rellacionaos[editar]
Traducciones y equivalencies
[editar]«caza»: persecución d'un animal montés
«caza»: parte final dura de la pata de dellos animales
Forma de verbu
[editar]Referencies
[editar]- Diccionariu de la Llingua Asturiana; Academia de la Llingua Asturiana, 2000, Uviéu; ISBN: 84-8168-208-X. Versión on-line.
- Diccionario General de la Lengua Asturiana; Xosé Lluis García Arias, Editorial Prensa Asturiana, 2002-2004, Uviéu; ISBN: 84-87730-86-8. Versión on-line.
- Diccionariu Asturianu-Castellanu; Xuan Xosé Sánchez Vicente, ed. Trabe, Uviéu, 2021; ISBN: 978-84-18286-67-4.
Español
[editar]
Pronunciación
[editar]- non seseante [ ˈka.θa ], seseante [ ˈka.sa ]
Sustantivu
[editar]femenín singular caza; plural cazas
- Caza.
Pallabres derivaes[editar]
Forma de verbu
[editar]- Tercer persona singular del presente d'indicativu de cazar.
- Forma singular informal (tú) del imperativu afirmáu de cazar.
Otres formes[editar]
- [2] cazá