día
Apariencia
![]() |
Asturianu
[editar] Pronunciación y silabación: [ ˈdi.a ]
Etimoloxía: Del llatín dies (día).
Sustantivu
[editar]masculín singular día; plural díes
- (Cronoloxía) Tiempu que tarda un planeta en dar una vuelta al rodiu la so exa. El día terrestre equival aprosimadamente a 24 hores.
- (Cronoloxía) Tiempu que dura la claridá diurno, mientres ta visible'l Sol nel cielu.
- Claridá causao pol Sol na Tierra.
Antónimos[editar]
- [2] nueche
Términos rellacionaos[editar]
Traducciones y equivalencies
[editar]«día»: ciclu de 24 hores
|
«día»: claridá diurno, tiempu mientres ta visible'l Sol
Referencies
[editar]- Diccionariu de la Llingua Asturiana; Academia de la Llingua Asturiana, 2000, Uviéu; ISBN: 84-8168-208-X. Versión on-line.
Aragonés
[editar] Pronunciación y silabación: [ ˈdi.a ]
Sustantivu
[editar]masculín singular día; plural días
- (Cronoloxía) Día (el ciclu de 24 hores).
Otres formes[editar]
Términos rellacionaos[editar]
- luns ~ lunes, martes ~ martz, miércols ~ mierques, chueves ~ chueus ~ chous, viernes, sabado ~ sabato ~ sapte, domingo ~ dominche; semana
Español
[editar] Pronunciación y silabación: [ ˈdi.a ]
Anagrama: ida
Sustantivu
[editar]masculín singular día; plural días
- (Cronoloxía) Día (el ciclu de 24 hores).
Términos rellacionaos[editar]
Referencies
[editar]- Diccionario de la Real Academia Española; Real Academia Española, 2014, 23ª edición ISBN: 9788467041897. Versión on-line.
Gallegu
[editar] Pronunciación y silabación: [ ˈdi.a ]
Anagrama: ida
Sustantivu
[editar]masculín singular día; plural días
- (Cronoloxía) Día (el ciclu de 24 hores).