kurda

De Wikcionariu

Catalán[editar]

Pronunciación y silabación: catalán oriental [ ˈkuɾ.ðə ]; catalán occidental [ ˈkuɾ.ða ]

Sustantivu[editar]

singular femenín kurda, masculín kurd; plural femenín kurdes, masculín kurds

  1. (Xentiliciu) Curda.

Pallabres rellacionaes[editar]

Forma d’axetivu[editar]

  1. Forma femenina singular de kurd.

Referencies[editar]

  • Diccionari de la llengua catalana; Institut d'Estudis Catalans, 2ª edición, 2007. ISBN: 978-84-297-5977-8. Versión on-line.
  • Diccionari normatiu valencià; Acadèmia Valenciana de la Llengua. Consulta on-line.


Español[editar]

Pronunciación y silabación: [ ˈkuɾ.ða ]

Sustantivu[editar]

singular femenín kurda, masculín kurdo; plural femenín kurdas, masculín kurdos

  1. (Xentiliciu) Curda.

Otres formes[editar]

Pallabres rellacionaes[editar]

Forma d’axetivu[editar]

  1. Forma femenina singular de kurdo.

Referencies[editar]

  • Diccionario de la Real Academia Española; Real Academia Española, 2014, 23ª edición ISBN: 9788467041897. Versión on-line.
  • Diccionario panhispánico de dudas; Real Academia Española, 2005; ISBN: 978-8429406238. Versión on-line.