llengua

De Wikcionariu

Asturianu[editar]

Pronunciación y silabación: [ ˈʎeŋ.ɣwa ]

Etimoloxía[editar]

  • Del llatín lingua, de mesmu significáu.

Sustantivu[editar]

femenín singular llengua; plural llengües

  1. (Anatomía) Órganu muscular carnosu y móvil, asitiáu nel interior de la boca, que pertime percibir el sentíu del gustu y d'articular dellos soníos.
  2. (Llingüística) Sistema de comunicación que consiste en facer usu de soníos y/o xestos pa espresar pensamientos y sentimientos.
  3. (Llingüística) Sistema de comunicación oral y natural propiu a una determinada comunidá humana.

Otres formes[editar]

Sinónimos[editar]

Traducciones y equivalencies[editar]

Consulta na Wikipedia l'artículu tocante a «llengua».

Referencies[editar]

  • Diccionariu de la Llingua Asturiana; Academia de la Llingua Asturiana, 2000, Uviéu; ISBN: 84-8168-208-X. Versión on-line.
  • Diccionariu Etimolóxicu de la Llingua Asturiana; Xosé Lluis García Arias, Universidá d'Uviéu & Academia de la Llingua Asturiana, 2017-2021, Uviéu; ISBN: 978-84-17445-18-8.

Catalán[editar]

Pronunciación y silabación: catalán oriental [ ˈʎɛŋ.gwə ]; catalán occidental [ ˈʎɛŋ.gwa ]

(rexistru)

Etimoloxía[editar]

  • Del llatín lingua, de mesmu significáu.

Sustantivu[editar]

femenín singular llengua; plural llengües

  1. (Anatomía) Llingua.
  2. (Llingüística) Llingua, idioma.

Sinónimos[editar]

Referencies[editar]

  • Diccionari de la llengua catalana; Institut d'Estudis Catalans, 2ª edición, 2007. ISBN: 978-84-297-5977-8. Versión on-line.
  • Diccionari normatiu valencià; Acadèmia Valenciana de la Llengua. Consulta on-line.