Saltar al conteníu

boca

De Wikcionariu
Mira tamién: bòça

Asturianu

[editar]
Camarón con una boca escomanada.

Pronunciación

[editar]
  • [ ˈbo.ka ]
(rexistru)

Etimoloxía

[editar]
  • Del llatín bucca, mexella.

Sustantivu

[editar]

femenín singular boca; plural boques

  1. (Anatomía) Abertura na cara pela qu'un humanu o un animal inxer l'alimentu, y la cavidá que forma.
  2. coloquial El conxuntu de dientes, el dentame.
  3. (Zootomía) Les estremidaes en forma de tiñaces de dellos crustáceos y otro animales como los allacranes.
  4. Entrada o salida d'un sitiu.
    Zarraren per dos hores la boca de metro de Plaza Urquinaona por una avería nos tornos.
  5. (Xeografía) Parte final d'un ríu onde s'axunta col mar.
    L'Arena ye la villa que ta na boca del Nalón.
  6. Abertura d'un oxetu, que sirve pa vacialu o enllenalu.
    Tapa la boca la botella depués d'enllenala.
  7. Sabor que dexa una comida o una bebida.

Términos rellacionaos[editar]

Pallabres derivaes[editar]

Llocuciones

[editar]

Espresiones[editar]

Traducciones y equivalencies

[editar]

Consulta na Wikipedia l'artículu tocante a «boca».

Referencies

[editar]
  • Diccionariu de la Llingua Asturiana; Academia de la Llingua Asturiana, 2000, Uviéu; ISBN: 84-8168-208-X. Versión on-line.
  • Diccionario General de la Lengua Asturiana; Xosé Lluis García Arias, Editorial Prensa Asturiana, 2002-2004, Uviéu; ISBN: 84-87730-86-8. Versión on-line.
  • Diccionariu Asturianu-Castellanu; Xuan Xosé Sánchez Vicente, ed. Trabe, Uviéu, 2021; ISBN: 978-84-18286-67-4.


Aragonés

[editar]

Pronunciación

[editar]
  • [ ˈbo.ka ]

Etimoloxía

[editar]
  • Del llatín bucca, mexella.

Sustantivu

[editar]

femenín singular boca; plural bocas

  1. (Anatomía) Boca.


Catalán

[editar]

Pronunciación

[editar]
  • catalán oriental [ ˈbo.kə ]
  • catalán occidental [ ˈbo.ka ]

Etimoloxía

[editar]
  • Del llatín bucca, mexella.

Sustantivu

[editar]

femenín singular boca; plural boques

  1. (Anatomía) Boca.


Español

[editar]

Pronunciación

[editar]
  • [ ˈbo.ka ]

Etimoloxía

[editar]
  • Del llatín bucca, mexella.

Sustantivu

[editar]

femenín singular boca; plural bocas

  1. (Anatomía) Boca.


Gallegu

[editar]

Pronunciación

[editar]
  • [ ˈbo.ka ]

Etimoloxía

[editar]
  • Del llatín bucca, mexella.

Sustantivu

[editar]

femenín singular boca; plural bocas

  1. (Anatomía) Boca.
  2. (Zootomía) Boca (estremidá en tiñaces).

Sinónimos[editar]

Referencies

[editar]
  • Dicionario da Real Academia Galega; Real Academia Galega. Consulta on-line.
  • DIGALEGO. Dicionario de galego; Xunta de Galicia & Ir Indo Edicións, S.L., 2004-2013. Consulta on-line.
  • Dicionario de pronuncia da lingua galega; Universidade de Santiago de Compostela & Instituto da Lingua Galega; ISSN: 2660-8235. Páxina web.


Occitanu

[editar]

Pronunciación

[editar]
  • [ ˈbu.ko ]
(rexistru)

Etimoloxía

[editar]
  • Del llatín bucca, mexella.

Sustantivu

[editar]

femenín singular boca; plural bocas

  1. (Anatomía) Boca.


Portugués

[editar]

Pronunciación

[editar]
  • portugués européu [ ˈbo.kɐ ]

Etimoloxía

[editar]
  • Del llatín bucca, mexella.

Sustantivu

[editar]

femenín singular boca; plural bocas

  1. (Anatomía) Boca.