boca

De Wikcionariu

Asturianu[editar]

Pronunciación y silabación: [ ˈbo.ka ]
Etimoloxía: Del llatín bucca.

Sustantivu[editar]

femenín singular boca; plural boques

  1. (Anatomía) Abertura na cara pela qu'un humanu o un animal inxer l'alimentu, y la cavidá que forma.
  2. (Coloquial) El conxuntu de dientes, el dentame.
  3. (Zootomía) Les estremidaes de pinza de los crustáceos.
  4. Entrada o salida d'un sitiu.
    Zarraren per dos hores la boca de metro de Plaza Urquinaona por una avería nos tornos.
  5. (Xeografía) Parte final d'un ríu onde s'axunta col mar.
    L'Arena ye la villa que ta na boca del Nalón.
  6. Abertura d'un oxetu, que sirve pa vacialu o enllenalu.
    Tapa la boca la botella depués d'enllenala.
  7. Sabor que dexa una comida o una bebida.

Pallabres rellacionaes

Pallabres derivaes

Llocuciones

Espresiones

Traducciones y equivalencies[editar]

Consulta na Wikipedia l'artículu tocante a «boca».

Aragonés[editar]

Pronunciación y silabación: [ ˈbo.ka ]
Etimoloxía: Del llatín bucca.

Sustantivu[editar]

femenín singular boca; plural bocas

  1. (Anatomía) Boca.


Catalán[editar]

Pronunciación y silabación: catalán oriental [ ˈbo.kə ]; catalán occidental [ ˈbo.ka ]
Etimoloxía: Del llatín bucca.

Sustantivu[editar]

femenín singular boca; plural boques

  1. (Anatomía) Boca.


Español[editar]

Pronunciación y silabación: [ ˈbo.ka ]
Etimoloxía: Del llatín bucca.

Sustantivu[editar]

femenín singular boca; plural bocas

  1. (Anatomía) Boca.


Gallegu[editar]

Pronunciación y silabación: [ ˈbo.ka ]
Etimoloxía: Del llatín bucca.

Sustantivu[editar]

femenín singular boca; plural bocas

  1. (Anatomía) Boca.


Occitanu[editar]

Pronunciación y silabación: [ ˈbu.ko ]

(rexistru)

Etimoloxía: Del llatín bucca.

Sustantivu[editar]

femenín singular boca; plural bocas

  1. (Anatomía) Boca.


Portugués[editar]

Pronunciación y silabación: [ ˈbo.kɐ ]
Etimoloxía: Del llatín bucca.

Sustantivu[editar]

femenín singular boca; plural bocas

  1. (Anatomía) Boca.