cara

De Wikcionariu

Asturianu[editar]

Pronunciación y silabación: [ ˈka.ɾa ]
Etimoloxía: Del llatín cara.

Sustantivu[editar]

femenín singular cara; plural cares

  1. (Anatomía) Parte delantera de la cabeza del ser humanu y de dellos animales, opuesta al craniu, dende la frente hasta'l cazu, onde s'asitien los güeyos, la ñariz y la boca.
  2. (Anatomía) Parte delantera de la cabeza ensin incluyir la frente.
  3. Xestu o espresión que tomen los órganos que tán na parte delantera de la cabeza qu'indica l'estáu físicu o anímicu.
    Con tolo que duermes, y tienes cara de cansáu.
  4. Aspeutu qu'amuesa una situación o un oxetu.
    Con eses ñubes, el día nun pinta bona cara.
  5. Falta de vergüenza, descaru nel comportamientu.
    El to hermanu tien muncha cara, siempre ta pidiendo dineru y llueu nunca nun lo vuelve.
  6. Caún de los llaos que pue tener un oxetu físicu.
    La NASA vien de publicar nueves semeyes a la cara oculta de la Lluna.
  7. (Xeometría) Superficie esterior d'un poliedru.
    Un octaedru tien ocho cares.
  8. Caún de los dos llaos d'una fueya de papel.
    Si imprentes a doble cara, nun vas aforrar tinta pero sí papel.
  9. Ún de los llaos d'una moneda o d'una medaya, nel que normalmente apaez la efixe d'un personax históricu o alegóricu.
  10. Parte delantera d'un oxetu.
  11. Parte delantera y principal d'un edificiu.

Sinónimos

Antónimos

Pallabres rellacionaes

Traducciones y equivalencies[editar]

Preposición[editar]

  1. Indica la dirección au se va o na que se va.
    • Vieno cara mi.
Suel usase tamién cola preposición «a» faciendo una llocución prepositiva: Vieno cara a mi.

Sinónimos

Traducciones y equivalencies[editar]


Aragonés[editar]

Pronunciación y silabación: [ ˈka.ɾa ]
Etimoloxía: Del llatín cara.

Sustantivu[editar]

femenín singular cara; plural caras

  1. (Anatomía) Cara.


Catalán[editar]

Pronunciación y silabación: [ ˈka.ɾə ]
Etimoloxía: Del llatín cara.

Sustantivu[editar]

femenín singular cara; plural cares

  1. (Anatomía) Cara.
  2. (Anatomía) Rostru.

Sinónimos


Español[editar]

Pronunciación y silabación: [ ˈka.ɾa ]
Etimoloxía: Del llatín cara.

Sustantivu[editar]

femenín singular cara; plural caras

  1. (Anatomía) Cara.
  2. (Anatomía) Rostru.

Sinónimos


Gallegu[editar]

Pronunciación y silabación: [ ˈka.ɾa ]
Etimoloxía: Del llatín cara.

Sustantivu[editar]

femenín singular cara; plural caras

  1. (Anatomía) Cara.
  2. (Anatomía) Rostru.

Sinónimos


Occitanu[editar]

Pronunciación y silabación: [ ˈka.ɾo ]

(rexistru)

Etimoloxía: Del llatín cara.

Sustantivu[editar]

femenín singular cara; plural caras

  1. (Anatomía) Cara.


Portugués[editar]

Pronunciación y silabación: [ ˈka.ɾɐ ]
Etimoloxía: Del llatín cara.

Sustantivu[editar]

femenín singular cara; plural caras

  1. (Anatomía) Cara.
  2. (Anatomía) Rostru.

Sinónimos