luxemburgués

De Wikcionariu
Mira tamién: luxemburguès, luxemburguês

Asturianu[editar]

Pronunciación y silabación: [ lu(k).se(ŋ)m.buɾˈɣes ], [ lu.ʃe(ŋ)m.buɾˈɣes ]

Sustantivu (1)[editar]

singular masculín luxemburgués, femenín luxemburguesa; plural masculín y femenín luxemburgueses

  1. (Xentiliciu) Habitante de Luxemburgu (país y ciudá).

Pallabres rellacionaes[editar]

Traducciones y equivalencies[editar]

Sustantivu (2)[editar]

masculín singular luxemburgués ensin plural

  1. (Llingüística) Llingua xermánica falada en Luxemburgu y zones llenderes.

Traducciones y equivalencies[editar]

Consulta na Wikipedia l'artículu tocante a «luxemburgués».

Axetivu[editar]

singular masculín luxemburgués, femenín luxemburguesa, neutru luxemburgués ~ luxemburgueso; plural masculín y femenín luxemburgueses

  1. (Xentiliciu) Relativo a Luxemburgu (país y ciudá).
  2. (Filoloxía) Relativo a la llingua luxemburguesa.

Pallabres rellacionaes[editar]

Traducciones y equivalencies[editar]

Forma d’axetivu[editar]

  1. Forma neutra de luxemburgués.

Otres formes

Referencies[editar]

  • Diccionariu de la Llingua Asturiana; Academia de la Llingua Asturiana, 2000, Uviéu; ISBN: 84-8168-208-X. Versión on-line.
  • Cartafueyos normativos. Nomes de los países del mundu y de les sos capitales y xentilicios; Academia de la Llingua Asturiana, 2010, Uviéu; ISBN: 978-84-8168-500-8.

Aragonés[editar]

Pronunciación y silabación: [ luk.sem.buɾˈɣes ]

Sustantivu (1)[editar]

singular masculín luxemburgués, femenín luxemburguesa; plural masculín luxemburgueses, femenín luxemburguesas

  1. (Xentiliciu) Luxemburgués (habitante).

Pallabres rellacionaes

Sustantivu (2)[editar]

masculín singular luxemburgués ensin plural

  1. (Llingüística) Luxemburgués, llingua luxemburguesa.

Axetivu[editar]

singular masculín luxemburgués, femenín luxemburguesa; plural masculín luxemburgueses, femenín luxemburguesas

  1. (Xentiliciu) Luxemburgués.
  2. (Filoloxía) Luxemburgués, de la llingua luxemburguesa.

Pallabres rellacionaes


Español[editar]

Pronunciación y silabación: [ luk.sem.buɾˈɣes ]

Sustantivu (1)[editar]

singular masculín luxemburgués, femenín luxemburguesa; plural masculín luxemburgueses, femenín luxemburguesas

  1. (Xentiliciu) Luxemburgués (habitante).

Pallabres rellacionaes

Sustantivu (2)[editar]

masculín singular luxemburgués ensin plural

  1. (Llingüística) Luxemburgués, llingua luxemburguesa.

Axetivu[editar]

singular masculín luxemburgués, femenín luxemburguesa; plural masculín luxemburgueses, femenín luxemburguesas

  1. (Xentiliciu) Luxemburgués.
  2. (Filoloxía) Luxemburgués, de la llingua luxemburguesa.

Pallabres rellacionaes


Gallegu[editar]

Pronunciación y silabación: [ luk.sem.buɾˈɣes ]

Sustantivu (2)[editar]

singular masculín luxemburgués, femenín luxemburguesa; plural masculín luxemburgueses, femenín luxemburguesas

  1. (Xentiliciu) Luxemburgués (habitante).

Pallabres rellacionaes

Sustantivu (2)[editar]

masculín singular luxemburgués ensin plural

  1. (Llingüística) Luxemburgués, llingua luxemburguesa.

Axetivu[editar]

singular masculín luxemburgués, femenín luxemburguesa; plural masculín luxemburgueses, femenín luxemburguesas

  1. (Xentiliciu) Luxemburgués, de Luxemburgu.
  2. (Filoloxía) Luxemburgués, de la llingua luxemburguesa.

Pallabres rellacionaes