mensa
Llatín[editar]
Pronunciación[editar]
- llatín clásicu [ ˈmeːn.sa ] (mēnsa)
«mēnsa» (rexistru)
Sustantivu[editar]
femenín - nominativu mensa, xenitivu mensae
- (Amoblamientu) Mesa, mesa de comedor.
Declinación[editar]
femenín
Forma de sustantivu[editar]
- Forma vocativa singular de mensa.
- Forma ablativa singular de mensa.
Referencies[editar]
- Diccionario Etimológico Latino-Español; Santiago Segura Munguía, Ediciones Generales Anaya, 1985, 1ª edición ISBN: 84-7525-306-7.