Saltar al conteníu

pallabra

De Wikcionariu

Asturianu

[editar]

Pronunciación

[editar]
  • [ paˈʎa.βɾa ]
(rexistru)

Etimoloxía

[editar]

Sustantivu

[editar]

femenín singular pallabra; plural pallabres

  1. (Llingüística) Conxuntu de soníos con significáu que forma'l llinguaxe pa denomar les coses.
  2. (Llingüística) Espresión llingüística que, xunto con otres, formen oraciones.
  3. (Llingüística) Facultá, capacidá de falar.
  4. Compromisu, promesa que se fai.

Otres formes[editar]

Sinónimos[editar]

Traducciones y equivalencies

[editar]

Referencies

[editar]
  • Diccionariu de la Llingua Asturiana; Academia de la Llingua Asturiana, 2000, Uviéu; ISBN: 84-8168-208-X. Versión on-line.
  • Diccionariu de consultes llingüístiques del asturianu, Ramón d'Andrés Díaz, Ediciones Trabe, 2021, Uviéu; ISBN: 978-84-18286-55-1.


Aragonés

[editar]

Pronunciación

[editar]
  • [ paˈʎa.βɾa ]

Sustantivu

[editar]

femenín singular pallabra; plural pallabras

  1. (Llingüística) Pallabra, vocablu.

Otres formes[editar]

Sinónimos[editar]

Referencies

[editar]
  • Diccionario aragonés-castellano-catalán. Estudio de Filología Aragonesa, Edacar nº 14, Edicions Dichitals de l'Academia de l'Aragonés, Zaragoza, 2024. ISSN 1988-8139. Ochobre de 2024. Consulta PDF on-line.