pallabra
Apariencia
Asturianu
[editar]
Pronunciación
[editar]- [ paˈʎa.βɾa ]
«pallabra»(rexistru)
Etimoloxía
[editar]- Del llatín parabola.
Sustantivu
[editar]femenín singular pallabra; plural pallabres
- (Llingüística) Conxuntu de soníos con significáu que forma'l llinguaxe pa denomar les coses.
- (Llingüística) Espresión llingüística que, xunto con otres, formen oraciones.
- (Llingüística) Facultá, capacidá de falar.
- Compromisu, promesa que se fai.
Otres formes[editar]
Sinónimos[editar]
- [1, 2] vocablu
Traducciones y equivalencies
[editar]«pallabra»: vocablu, espresión llingüística
Referencies
[editar]- Diccionariu de la Llingua Asturiana; Academia de la Llingua Asturiana, 2000, Uviéu; ISBN: 84-8168-208-X. Versión on-line.
- Diccionariu de consultes llingüístiques del asturianu, Ramón d'Andrés Díaz, Ediciones Trabe, 2021, Uviéu; ISBN: 978-84-18286-55-1.
Aragonés
[editar]
Pronunciación
[editar]- [ paˈʎa.βɾa ]
Sustantivu
[editar]femenín singular pallabra; plural pallabras
- (Llingüística) Pallabra, vocablu.
Otres formes[editar]
Sinónimos[editar]
Referencies
[editar]- Diccionario aragonés-castellano-catalán. Estudio de Filología Aragonesa, Edacar nº 14, Edicions Dichitals de l'Academia de l'Aragonés, Zaragoza, 2024. ISSN 1988-8139. Ochobre de 2024. Consulta PDF on-line.