títulu

De Wikcionariu

Asturianu[editar]

Pronunciación y silabación: [ ˈti.tu.lu ]

Sustantivu[editar]

masculín singular títulu; plural títulos

  1. Frase o pallabra que da nome a una obra lliteraria, cinematográfica, pictórica, musical o artística en xeneral, o a una de les sos partes, como los capítulos d'una novela.
    Pa la so distribución n'Europa, Disney tuvo que cambiar el títulu de la película "Moana" a "Vaiana" por problemes de copyright.
  2. (Educación) Documentu qu'acreita un nivel académicu tres de cursar unos estudios determinaos o unes pruebes específiques.
    Títulu de llicenciáu n'Historia; títulu de bachilleratu.
  3. (Derechu y lleis) Documentu qu'acreita un derechu, n'especial la posesión d'un bien.
    Títulu de propiedá.
  4. (Derechu y lleis) Caúna de les divisiones que se faen nun testu llegal, nuna llei.
    El títulu octavu de la Constitución fala sobre la organización del Estáu.
  5. (Sociedá) Tratamientu honoríficu que recibe una persona por mor del so cargu.
    Los emperadores romanos recibíen el títulu de "césar"; L'heriede de la Corona española lleva'l títulu de Príncipe d'Asturies.
  6. (Historia), (Sociedá) Tratamientu honoríficu que da un monarca a una persona, que se tresmite de manera hereditaria.
    Títulu de marqués; títulu nobiliariu.

Sinónimos

Traducciones y equivalencies[editar]

Referencies[editar]

  • Diccionariu de la Llingua Asturiana; Academia de la Llingua Asturiana, 2000, Uviéu; ISBN: 84-8168-208-X. Versión on-line.