tou

De Wikcionariu

Asturianu[editar]

Pronunciación y silabación: [ ˈtow ]

Axetivu[editar]

singular masculín tou, femenín toa, neutru too; plural masculín toos, femenín toes

  1. Que comprende la totalidá d'una cosa considerada pol so númberu o les sos característiques.
    Depués de xugar col gatu, quedó con aruñazos per toles manes y tolos brazos. Tolos vecinos d'esti pueblu tán por facer una nueva escuela.
  2. Señala ún d'ente un conxuntu de forma indeterminada, nu teniendo imnportancia cuálu d'ellos.
    «Toa persona tien derechu a la llibertá y a la seguridá.» (Artículu 17.1 de la Constitución Española, en Cartafueyos Normativos nu.1, Academia de la Llingua Asturiana, 2005)

Usu[editar]

  • Úsase col artículu depués d'él y enantes del sustantivu pa l'acepción [1], que pue tar sustituyiu por un demostrativu o acompañáu d'un posesivu.
    Toes eses histories que s'inventa nun me les creí enxamás; Díxome que tirara toles mios coses de casa.

Sinónimos[editar]

Antónimos[editar]

Pallabres rellacionaes[editar]

Traducciones y equivalencies[editar]

Referencies[editar]

  • Diccionariu de la Llingua Asturiana; Academia de la Llingua Asturiana, 2000, Uviéu; ISBN: 84-8168-208-X. Versión on-line.
  • Gramática de la Llingua Asturiana; Academia de la Llingua Asturiana, 2001, Uviéu, 3ª edición; ISBN: 84-8168-210-8. Consulta PDF on-line.

Mirandés[editar]

Pronunciación y silabación: [ ˈtɔw ]

Axetivu[editar]

singular masculín tou, femenín tue; plural masculín tous, femenín tues

  1. To.