dalgún

De Wikcionariu

Asturianu[editar]

Pronunciación y silabación: [ dalˈɣuŋ ]
Etimoloxía: Del llatín vulgar *alicunus, y esti del llatín aliquis (algún) + unus (un), col partitivu «de» antepuestu y fusionáu a él.

Axetivu[editar]

singular masculín dalgún~ dalgunu, femenín dalguna, neutru dalguno; plural masculín dalgunos, femenín dalgunes

  1. Determinante esistencial pa indicar una cierta proporción d'un conxuntu, polo menos un elementu.
    Nesti viaxe bien podíemos visitar dalgún muséu, ¿nun te paez?
  2. Determinante esistencial pa falar d'un oxetu o d'un individuu que pertenez a un grupu pero ensin concretar cuál.
    Cal que lleas dalgún llibru. Voi falar con dalgún vecín a ver si tien el mesmu problema col agua.
  3. Determinante esistencial que designa una cosa o una persona particular pero que nun ye conocida o nun se quier especificar.
    Dalgún día d'esta selmana ye festivu pero nun recuerdo agora cuál. Marchó de vacaciones pa dalgún pueblu de la costa, nun anecies que nun te lo voi dicir.
  4. En plural, una cantida pequeña y indeterminada d'elementos.
    Dalgunos alumnos van reclamar les notes de la evaluación.
  5. Nun contestu negativu o d'irrealidá y en posición pospuesta, nin una sola de les coses o persones señalaes pol sustantivu al qu'acompaña.
    Nun fixo exerciciu dalgunu de los que-y mandé.

Usu[editar]

  • La forma masculina singular dalgunu solo pue usase pospuesta al sustantivu: dalgún llibru, (un) llibru dalgún, (un) llibru dalgunu, pero non *dalgunu llibru.

Otres formes[editar]

Sinónimos[editar]

Pallabres rellacionaes[editar]

Traducciones y equivalencies[editar]

Pronome[editar]

singular masculín dalgún~ dalgunu, femenín dalguna, neutru dalguno; plural masculín dalgunos, femenín dalgunes

  1. Determinante esistencial pa indicar una cierta proporción d'un conxuntu, polo menos un elementu.
    Nesti viaxe bien podíemos visitar dalgún de tolos museos qu'hai na ciudá, ¿nun te paez?
  2. Determinante esistencial pa falar d'un oxetu o d'un individuu que pertenez a un grupu pero ensin concretar cuál.
    ¿Qué llibru he ller? Dalgún, nun importa cuál.
  3. Determinante esistencial que designa una cosa o una persona particular pero que nun ye conocida o nun se quier especificar.
    ¿Hai díes festivos esti mes? Quiciabes hai dalgunu, pero nun lo sé.
  4. En plural, refierse a una cantida pequeña y indeterminada d'elementos.
    ¿Cuántos alumnos reclamaron les notes? Dalgunos, non munchos, pero dalgunos.
  5. Nun contestu negativu o d'irrealidá y en posición pospuesta, nin una sola de les coses o persones señalaes pol sustantivu al qu'acompaña.
    Nun sé si habrá dalgunu que nos pueda ayudar.

Usu[editar]

  • Les formes masculines singulares dalgún y dalgunu d'esti pronome son totalmente intercambiables ente sí:
¿Nun fixo nengún exerciciu? Sí, fixo dalgún. / Sí, fixo dalgunu.

Otres formes[editar]

Sinónimos[editar]

Pallabres rellacionaes[editar]

Traducciones y equivalencies[editar]

Referencies[editar]

  • Diccionariu de la Llingua Asturiana; Academia de la Llingua Asturiana, 2000, Uviéu; ISBN: 84-8168-208-X. Versión on-line.
  • Gramática de la Llingua Asturiana; Academia de la Llingua Asturiana, 2001, Uviéu, 3ª edición; ISBN: 84-8168-210-8. Consulta PDF on-line.