Rumanía
Apariencia
Asturianu
[editar]
Pronunciación
[editar]- [ ru.maˈni.a ]
«Rumanía»(rexistru)
Nome propiu
[editar]singular femenín «Rumanía»
- (Topónimu) País européu oriental asitiáu al norte del Danubiu, que llenden Bulgaria, Serbia, Hungría, Ucraína y Moldavia, siendo la so capital Bucarest.
Términos rellacionaos[editar]
Traducciones y equivalencies
[editar]«Rumanía»: país européu
|
Referencies
[editar]- Diccionariu de la Llingua Asturiana; Academia de la Llingua Asturiana, 2000, Uviéu; ISBN: 84-8168-208-X. Versión on-line. OBSERVACIÓN: Dientro de la entrada pa «rumanu».
- Cartafueyos normativos. Nomes de los países del mundu y de les sos capitales y xentilicios; Academia de la Llingua Asturiana, 2010, Uviéu; ISBN: 978-84-8168-500-8.
Ver tamién
[editar]
Consulta l'artículu de Wikipedia.
Aragonés
[editar]
Pronunciación
[editar]- [ ru.maˈni.a ]
Nome propiu
[editar]singular femenín «Rumanía»
- (Topónimu) Rumanía.
Términos rellacionaos[editar]
Español
[editar]
Pronunciación
[editar]- [ ru.maˈni.a ]
Nome propiu
[editar]singular femenín «Rumanía»
- (Topónimu) español d'España Rumanía.
Otres formes[editar]
- español d'América Rumania
Términos rellacionaos[editar]
Usu[editar]
- Esta forma con acentuación na -i-, coincidente cola asturiana, ye propia del español européu.
Referencies
[editar]- Diccionario de la Real Academia Española; Real Academia Española, 2014, 23ª edición ISBN: 9788467041897. Versión on-line. OBSERVACIÓN: Dientro de la entrada pa «rumano».
- Ortografía de la lengua española; Real Academia Española & Asociación de Academias de la Lengua Española, 2010, ISBN: 978-84-670-3426-4.
- Diccionario panhispánico de dudas. Edición ampliada y actualizada; Real Academia Española & Asociación de Academias de la Lengua Española, 2025, Penguin Random House Grupo Editorial, S.A.U.; ISBN: 978-84-306-2767-7. Versión on-line.