elefante
Asturianu[editar]
Pronunciación y silabación: [ e.leˈfa(ŋ)n.te ]
Etimoloxía: Del llatín elephas.
Sustantivu[editar]
masculín singular elefante ; plural elefantes
- (Zooloxía) Animal mamíferu herbívoru de la familia de los Elephantidae, que ye de tamañu grande y que se caracteriza pola so nariz allargada formando una trompa agarradora.
Pallabres rellacionaes
Traducciones[editar]
Consulta na Wikipedia l'artículu tocante a «elefante».
Español[editar]
Pronunciación y silabación: [ e.leˈfan.te ]
Etimoloxía: Del llatín elephas.
Sustantivu[editar]
singular masculín elefante, femenín elefanta; plural masculín elefantes, femenín elefantas
- (Zooloxía) Elefante.
- (Zooloxía) Elefante machu.
Gallegu[editar]
Pronunciación y silabación: [ ɛ.leˈfan.te ]
Etimoloxía: Del llatín elephas.
Sustantivu[editar]
singular masculín elefante, femenín elefanta; plural masculín elefantes, femenín elefantas
- (Zooloxía) Elefante.
- (Zooloxía) Elefante machu.
Portugués[editar]
Pronunciación y silabación: portugués européu [ i.lɨ.ˈfɐ̃.tɨ ]; portugués brasilanu [ e.le.ˈfɐ̃.t͡ʃi ]
Etimoloxía: Del llatín elephas.
Sustantivu[editar]
singular masculín elefante, femenín elefanta; plural masculín elefantes, femenín elefantas
- (Zooloxía) Elefante.
- (Zooloxía) Elefante machu.
Pallabres rellacionaes
Vascu[editar]
«elefante»
(rexistru)
Sustantivu[editar]
- (Zooloxía) Elefante.
- Sustantivos asturianos
- Sustantivos masculinos asturianos
- Zooloxía (asturianu)
- Asturianu-Aragonés
- Asturianu-Catalán
- Asturianu-Español
- Asturianu-Francés
- Asturianu-Gallegu
- Asturianu-Inglés
- Asturianu-Occitanu
- Asturianu-Portugués
- Asturianu-Vascu
- Español-Asturianu
- Sustantivos españoles
- Sustantivos xenéricos españoles
- Zooloxía (español)
- Gallegu-Asturianu
- Sustantivos gallegos
- Sustantivos xenéricos gallegos
- Zooloxía (gallegu)
- Portugués-Asturianu
- Sustantivos portugueses
- Sustantivos xenéricos portugueses
- Zooloxía (portugués)
- Vascu-Asturianu
- Pallabres vasques con rexistru sonoru
- Sustantivos vascos